La crisi climàtica empobrirà els espanyols un 18% fins al 2050

L’avanç de la crisi climàtica amenaça amb reduir un 19% l’economia global per a l’any 2050. Segons adverteix un estudi publicat ahir a la revista Nature, fenòmens com l’escalfament global i l’auge dels extrems climàtics podrien provocar pèrdues cada vegada més elevades en «aspectes rellevants per al creixement econòmic» com, per exemple, la productivitat laboral, les infraestructures i el rendiment agrícola. A Espanya, la crisi climàtica amenaça amb fer-nos un 18% més pobres en els pròxims 25 anys. En algunes regions, com Andalusia i Extremadura, s’estima que la renda mitjana podria reduir-se gairebé un 25% a causa dels impactes climàtics en aquests territoris especialment exposats a extrems de temperatura i escassetat d’aigua.

«El canvi climàtic causarà danys econòmics massius en gairebé tots els països del món», va advertir Leonie Wenz, investigadora del Potsdam Institute for Climate Impact Research (PIK) i primera autora d’aquest estudi. L’anàlisi estudia, d’una banda, l’impacte de les altes temperatures en 1.600 regions de tot el món i, d’altra banda, l’alteració global del règim de pluges (que en unes certes zones pot provocar sequeres extremes, com la que actualment afecta a Catalunya, i en unes altres pot donar lloc a tempestes extremes, inundacions i múltiples danys en infraestructures). Els models apunten al fet que l’impacte de tan sols aquests dos factors podria provocar pèrdues de més de 36 bilions d’euros anuals a tot el món.

Segons apunta l’anàlisi, les regions que patiran majors pèrdues econòmiques relacionades amb els extrems climàtics seran Àfrica, Amèrica Llatina i el sud del continent asiàtic. Allà, els indicadors econòmics podrien baixar un 30%. També s’esperen «pèrdues econòmiques massives» als Estats Units i en el conjunt de la Unió Europea. A Itàlia, per exemple, l’anàlisi pronostica un descens de la renda en aproximadament un 15% i a França una baixada del 13%. En el conjunt del territori europeu, Espanya destaca com un dels punts vermells de les pèrdues econòmiques associades al caos climàtic.

Segons les xifres proporcionades per aquest estudi, la crisi climàtica podria tenir un impacte econòmic molt major que altres crisis econòmiques de gran envergadura com, per exemple, l’esclat la pandèmia de COVID-19. El Fons Monetari Internacional (FMI) calcula que entre 2019 i 2020, la renda per càpita es va reduir al voltant d’un 10% i després, de manera gradual, es va anar recuperant. En el cas de la crisi climàtica, no obstant això, l’impacte econòmic amenaça no sols amb ser major sinó que, a més, podria agreujar-se amb el temps. En aquests moments, de fet, s’estima que el caos climàtic ja està provocant pèrdues de l’1,8% anual del PIB i que, de seguir així, aquesta xifra anirà augmentant en les pròximes dècades.

L’anàlisi publicada a Nature, de fet, argumenta que «si la humanitat no redueix de manera dràstica les seves emissions», l’avanç del caos climàtic provocarà pèrdues «encara majors» en la segona meitat del segle. A les regions més vulnerables i pobres del planeta, que paradoxalment són les que menys han contribuït al canvi climàtic, podrien experimentar-se pèrdues d’ingressos un 60% majors que en països més desenvolupats. «Mantenir-nos en el camí en el qual estem actualment tindrà conseqüències catastròfiques. La temperatura del planeta només podrà estabilitzar-se si deixem de cremar petroli, gas i carbó», afirma Anders Levermann, investigador del Potsdam Institute i coautor de l’estudi.

Els experts que han liderat aquesta anàlisi afirmen que «bregar amb els danys econòmics provocats per la crisi climàtica és sis vegades més costós que aplicar les mesures de mitigació necessàries per limitar l’escalfament global per sota dels dos graus de mitjana». Segons va apuntar el Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) , resulta més barat desplegar totes les mesures per a frenar l’avanç de la crisi climàtica que no fer front a les conseqüències cada vegada més extremes provocades per aquest fenomen d’abast global.