Era l'any 1971 i la pianista barcelonina Alícia de Larrocha actuava al Palau de la Música quan l'artista manresà Mestres Cabanes va rebre l'encàrrec d'immortalitzar-la en una pintura. Trenta-vuit anys més tard, De Larrocha ja no hi és -va morir el 25 de setembre passat- i el Palau de la Música està en boca de tothom. Amic personal de Mestres Cabanes, el manresà Josep Muncunill conserva vint esbossos que l'artista va fer de la pianista. Del quadre original, però, explica Muncunill, es desconeix actualment el seu propietari.

El pintor va rebre l'encàrrec de pintar un concert al Palau de la Música el 1971. La solista era De Larrocha. "Recordo que m'havia comentat que al principi no sabia com fer-ho, perquè li faltava llum", explicava Josep Muncunill. El concert es va fer el dissabte 18 d'abril del 1971 i en el programa que conserva Muncunill, juntament amb els esbossos, s'hi pot llegir que la pianista interpretaria Verdi, Chopin, Josep Soler i Debussy, i que ho faria acompanyada de l'orquestra Ciutat de Barcelona sota la direcció d'Antoni Ros Marbà. L'endemà, el concert es repetia. Mestres Cabanes va immortalitzar l'escena, en una perspectiva des d'una llotja. "Hi ha qui diu que es basava en imatges fotogràfiques", deia Muncunill, "però és impossible, perquè l'angle que apareix a al quadre no pot ser capturat per una càmera".

Abans de dur a terme aquell encàrrec, seguint el seu estil meticulós, Mestres Cabanes va fer una vintena d'esbossos. Deu anys després que el concert tingués lloc al Palau de la Música, l'artista va regalar-los amb una fotografia del quadre final a Muncunill, juntament amb una afectuosa dedicatòria que du la data del 12 de novembre del 1980. En la fotografia del resultat s'hi pot observar la precisió del detall tot i que la imatge és en blanc i negre

Al llarg de la seva vida Muncunill i Mestres Cabanes van mantenir una relació molt estreta. "Va començar amb una carta que li vaig enviar quan va morir el meu pare, que era un amic seu de la infància, amb qui s'havien conegut a l'Escola d'Arts i Oficis. A partir d'aquí ens vam anar cartejant; i fins que ell va morir vam intercanviar 250 cartes. Jo anava sovint a veure'l al seu estudi al Liceu", recordava Muncunill. Una mostra de la relació d'afecte que mantenien els dos homes es pot veure a les parets de casa de Muncunill, que estan farcides de quadres de Mestres Cabanes, molts d'ells dedicats. Al menjador, una vista d'oliveres a Joncadella. A l'estudi, paisatges de Venècia i d'Egipte. A l'habitació, una aquarel·la del Teatre del Liceu. Al passadís, un oli amb uns clavells que, segons explica Muncunill, amaga un quadre de dona a sota. "Era una noia que l'ajudava al taller. A la muller de Cabanes no li va fer gaire gràcia, i ell hi va pintar un gerro amb clavells a sobre", explicava. "El va mantenir sempre al seu estudi del Liceu, i quan va morir, van trobar una dedicatòria per a mi al darrere i me'l van donar".

Josep Muncunill ha recopilat material sobre Mestres Cabanes durant anys. La col·lecció conté diapositives, esbossos i un ampli arxiu amb articles de diari, programes de mà, factures i diversos materials sobre l'artista, que van de l'any 1956 al 1984.