Maria Teresa Vilajeliu va treballar fins fa pocs anys a la delegació d'Hisenda de Manresa, i un cop l'any veia entrar un dels seus torturadors a fer la declaració de la renda. Quan l'atzar dels torns l'obligava a atendre'l, sempre s'hi va negar. Militant de les Plataformes Anticapitalistes i altres entitats polítiques prohibides pel franquisme, el 9 d'octubre del 1975 va ser detinguda i feta presa a la caserna de la Guàrdia Civil de la capital del Bages i a la presó de les Escodines, d'on en va sortir dos dies després. El temps transcorregut des d'aleshores no va cicatritzar del tot l'aversió que sentia pel seu repressor i Vilajeliu exemplificava amb aquest gest l'impacte que va tenir tant ella com la vintena llarga de companys de la lluita antifranquista detinguts poques setmanes abans de la mort del dictador. Unes paraules i uns fets que recull la darrera de les pàgines web que l'Associació Memòria i Història de Manresa ha inclòs en el projecte memoria.cat i que es va presentar ahir en societat a l'Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa.

Oriol Lujan, Jordi Basiana, Pere Gasol, Jofre Padullés i Joaquim Aloy són els responsables d'un exhaustiu treball de recerca que posa de nou sobre la taula "el darrer gran cop del franquisme a la ciutat", en paraules del jove historiador navarclí Oriol Lujan. Uns vint-i-cinc militants bagencs i berguedans de col·lectius que lluitaven contra el règim van ser detinguts a Manresa en una operació que va provocar el desmantellament de l'aparell de propaganda del PSUC a la ciutat. L'amenaça d'unes condemnes contundents es va desactivar amb la mort de Franco i els presos que havien estat traslladats a la Model de Barcelona van tenir una rebuda concorreguda i emotiva a l'estació de Renfe de Manresa.

Trenta-cinc anys després, la majoria dels protagonistes han fet memòria per omplir de contingut un web molt complet i al qual només han faltat "testimonis d'ambdues bandes, les imatges de la notícia que va emetre TVE i que ja no existeixen i uns documents que hi ha a l'Arxiu de Salamanca, que creiem que són les diligències prèvies als sumaris judicials, que no es poden veure perquè un dels cinc implicats no ho autoritza", tal com va explicar Aloy dies enrere a Regió7 i va repetir ahir. El president de l'Associació va mostrar en tot moment el seu respecte a la decisió i no va donar noms, tot i que la majoria de la cinquantena llarga de presents sabien que es referia a Josep Consola, destacat militant antifranquista torturat arran d'aquells fets.

En el web hi ha, entre altres materials, documents inèdits, retalls de premsa i 230 fragments de vídeo que sumen més de 10 hores amb les entrevistes a 31 persones que van estar implicades en les detencions. Especialment destacats són l'àudio d'una part del míting celebrat pel PSUC a la Sala Loiola de Manresa el 3 de juliol del 1976 i el detallat informe de vuit pàgines que va elaborar la Guàrdia Civil. Tal com va afirmar Lujan, "aquells esdeveniments van tenir un impacte notable a la ciutat".

El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Manresa, Ignasi Perramon, va lloar la tasca de l'Associació Memòria i Història i va afirmar que "s'ha trigat molt en aquest país a reconèixer les persones que van patir la repressió franquista", un oblit que va qualificar de "vergonya", i va afegir que "ha hagut de ser un govern d'esquerres i catalanista qui ho hagi tirat endavant". La pàgina web Les últimes detencions del franquisme a Manresa (octubre-desembre 1975) ja es pot consultar de forma totalment gratuïta a l'adreça electrònica www.memoria.cat.