Encara no s'ha apagat el ressò de l'èxit espaterrant d'Olor de Colònia, però Sílvia Alcàntara (Puig-reig, 1944) torna a estar en el primer pla per la publicació de La casa cantonera (Edicions de 1984), la història de dues germanes que es retroben després de vint anys de no veure's per la mort de la mare. Una novel·la que apunta ben amunt en els pronòstics per l'imminent Sant Jordi.
La casa cantonera és un títol deutor d'Olor de Colònia o ja l'havia escrit abans?
Ja l'havia escrit abans.
L'èxit i l'experiència d'Olor de Colònia van influir en la redacció final de La casa cantonera?
No. Més aviat va ser al revés. Un cop escrita La casa cantonera, va ser quan em vaig veure capaç d'escriure Olor de Colònia, un projecte que ja tenia anteriorment però amb el qual no m'havia vist amb cor.
Com assimila els comentaris que li fan els lectors en les nombroses activitats que porta a terme arreu de Catalunya?
Bé, és una mica difícil d'assimilar. El que m'ha passat és tan increïble que, sovint, encara em sembla que ho he somniat.
El seu primer èxit va ser una novel·la llarga i coral. En aquest cas, ha escrit un relat breu i de pocs personatges.
Això l'ha obligat a fer uns perfils de personatges més precisos, més acurats?
No. Tots el personatges de totes dues novel·les he intentant que fossin el màxim de precisos i acurats. I ho he fet tant amb els principals com en els més secundaris. Per a mi, tots els personatges mereixen el mateix grau d'atenció i respecte.
Per què ha situat l'escena novament al Berguedà? No li agraden les realitats urbanes o de moment aquest és l'ambient que li venia de gust narrar?
Perquè en l'època on situo l'acció jo vivia al Berguedà i em va semblar que podia explicar els costums amb més fidelitat, ja que els coneixia de primera mà. Quan faci una novel·la urbana, ja m'inspiraré en un altre lloc.
Quina importància tenen els secrets per a les seves novel·les?
Una importància cabdal. Quan et planteges fer una narració de ficció, has de ser conscient que el que vols explicar ha de tenir interès i alhora ser versemblant. En la vida real tots en tenim, de secrets; fins aquí la versemblança. I si tenim en compte la curiositat que desperta el fet de descobrir-los ja tenim el perquè on hi ha secrets hi ha interès. Que és en definitiva el que volem els que escrivim.
Novament, la mort és un element desencadenant de la història. Quin tracte li agrada donar a la mort a l'hora d'escriure: tragèdia pura, tragicomèdia, humor...?
Ni una cosa ni l'altra. La mort forma part de la vida. El dia que naixem ja fem el primer pas cap a la mort. Per tant, en una narració on parles de persones, de vida, gairebé és inevitable que es parli de la mort. Quant al tracte que li dono, ha d'estar en consonància amb la resta de la narració.
Un altre element clau de la seva narrativa és la família. Què li interessa especialment d'aquesta institució?
Per escriure amb profunditat i versemblança crec que has de tractar temes que coneguis. Es podria dir que el tema de la família el conec prou bé. I també perquè és un element que interessa gairebé tothom pel mateix fet.
A La casa cantonera hi ha algun element autobiogràfic?
En cap de les meves novel·les no es pot dir que hi hagi elements autobiogràfics. El que passa és que sempre es beu de la font que una coneix més bé. I això, gairebé sempre, és la seva pròpia vida.
El futur de la Sílvia Alcàntara novel·lista passa per textos que té al cap o pels que guarda al calaix?
Per textos que tinc al cap i per apunts que ja tinc al calaix.
Es veu escrivint poesia o algun altre gènere?
En aquests moments, no. Però no se sap mai. La meva padrina sempre deia: no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré.
Sabem que li agrada molt escriure... també és bona lectora? Algun llibre recent que li hagi agradat especialment?
Els dos últims llibres que he llegit són: Txevengur, de Platónov, i Olive Kitteridge, d'Elizabeth Strout. M'han agradat molt.
Té pensat comprar-ne algun per Sant Jordi?
Sí. Ja me l'he comprat, es titula Sol a Berlín, de Hans Fallada. Encara no l'he començat, però pinta molt bé. Estic esperant la Setmana Santa per posar-m'hi.
No es desespera quan entra en una llibreria i veu que al costat de les seves novel·les n'hi ha dotzenes i dotzenes?
No. Al contrari. A mi m'agrada molt entrar en una llibreria i veure tants llibres. I, sobretot, m'agrada sentir la seva olor. No sé si es publica massa. En tot cas, no sóc jo qui ho ha de dir.
Què és el millor i el pitjor de l'èxit esclatant d'Olor de Colònia?
El millor és que ha arribat a tanta gent i molta m'ha dit que s'ho ha passat molt bé llegint-la. El pitjor és que he perdut una mica la meva intimitat, però crec que, al final, ha valgut la pena!
Què se sap de la pel·lícula que s'ha de fer sobre Olor de Colònia?
Només et puc dir que s'hi està treballant i que potser la veurem aviat.
