"La música és el millor llenguatge per establir un diàleg intercultural"

El títol del concert que demà oferirà a Manresa és Orient-Occident. Diàleg de les Ànimes. Sobre què parlen aquestes ànimes?

És un diàleg a través de la música on es posa en evidència que les músiques orientals i occidentals fan servir el mateix llenguatge i utilitzen una manera similar per expressar-se. La música és el millor llenguatge per establir un diàleg intercultural, perquè és el llenguatge de l'ànima i de l'esperit. Sap parlar com cap altre mitjà. S'ha demostrat que el diàleg a través de la política, la violència o la guerra no funciona. La música encara ens ofereix un pont, perquè es basa en el respecte.

Quin paper creu que ha de jugar la música en l'apropament de civilitzacions?

Un paper fonamental. La música és bàsica perquè és un llenguatge comú, encara que existeixin diferències. És el llenguatge que tots entenem. Si tenim curiositat, la música d'una altra cultura ens pot emocionar. A més, amb la música no podem mentir, perquè ens parla sempre amb la sinceritat del cor. És un llenguatge que no passa per l'intel·lecte, sinó que va directament al cor. La música és un llenguatge essencial.

El 2008 va ser nomenat per la UNESCO ambaixador de la UE pel diàleg intercultural, i va ser investit Artista per la Pau. Què fa per contribuir a la pau?

Juntament amb la meva dona, Montserrat Figueras, amb qui vam ser nomenats Artistes per la Pau, intentem dur a terme propostes en què ajuntem músics de diferents països en conflicte. Això ho fem per demostrar que els conflictes són polítics, de poder, i en el fons, no hi ha problemes en aquestes cultures. Els conflictes vénen per un abús de poder, per no acceptar que tothom té dret a una vida digna. Si tothom tingués accés a l'educació i a quelcom per menjar i viure, no hi hauria terrorisme a cap país. El terrorisme es crea enmig d'un cultiu d'injustícia, d'opressió... Quan una persona no té futur, la persona es pot tornar terrorista, però si tingués una vida digna, no ho faria.

Però a Occident els països no són subdesenvolupats i també hi ha terrorisme.

Sí, en aquest cas cal assenyalar algunes creences i religions que han desenvolupat una forma de reaccionar molt fanàtica. Aquest és el mal de totes les religions, perquè cada una està convençuda que són l'única manera que porta a la salvació. La història de l'home és una història de guerres constants motivades per conflictes religiosos i de poder. Avui en dia hauríem de ser molt crítics amb tots els conflictes que hi ha, i entendre que l'únic camí perquè no hi hagi guerres és el respecte a la llibertat de l'ésser humà.

Ha rebut nombroses distincions i premis. L'afalaguen o li són indiferents?

Sempre que et donen un premi et sents molt satisfet perquè saps que la causa per la qual lluites és coneguda. La funció dels premis és donar suport per poder continuar fent el que fas.

Quina ha de ser la tasca social de l'artista?

A vegades s'ha relegat la funció de l'artista a un simple element de plaer. Però la funció de l'artista cal que sigui molt important a l'hora d'influenciar la societat. L'artista és una figura rellevant, tenim molta responsabilitat i un gran accés al públic; per tant, el missatge que donem ha de ser molt conseqüent. Crec molt en el poder de la música, és una art que ens pot ajudar a ser més sensibles i tenir més empatia vers certes coses. La música ha de tenir una dimensió espiritual, i no només de plaer o de pura estètica.

En moments de crisi, la música no es pot deixar de banda...

Exacte, hem de ser conscients que la cultura és l'aliment de l'esperit. Si d'una cosa no pot prescindir l'ésser humà és de l'esperit. És molt important que en temps de crisi, els que som en el món de la cultura continuem treballant i oferint esperança a través de la música, el teatre, etc., perquè ens faran pensar i sentir més humans.

Fa 47 anys que treballa per recuperar les músiques abandonades del món. De què se sent més orgullós?

Durant aquest gairebé mig segle de treball, del que n'estic més orgullós és de tot el que he pogut fer juntament amb la Montserrat i els meus fills i amics. Veure que l'esforç per donar a conèixer músiques que s'havien oblidat ha servit per alguna cosa és molt reconfortant.

Per què va decantar la seva carrera musical cap al gènere de la música antiga?

Des de ben petit em vaig familiaritzar molt amb la música antiga perquè cantava a l'escolania de l'Escola Pia d'Igualada. Vaig descobrir algunes peces antigues que m'agradaven molt, però em vaig adonar que pràcticament ningú no les tocava amb la viola de gamba. Això em va motivar molt, i vaig començar a recuperar músiques oblidades amb l'objectiu de difondre-les arreu.

En la interpretació que fa de la música antiga, hi ha un caràcter contemporani?

Absolutament. Nosaltres som músics d'avui. Partim de textos d'altres èpoques però la música que fem esdevé actual. La música és eterna, però cada època té el seu llenguatge. Les obres que nosaltres interpretem impliquen molta improvisació. Són peces dels segles XII, XIII, etc., en les quals hi ha un element d'improvisació molt important. El 40% de notes que toquem en una actuació són les que hi ha escrites en la partitura, però el 60% restant ho creem en el moment del concert. Això fa que aquesta música, que té els seus orígens en una altra època, esdevingui música contemporània.

Per què es va oblidar la música que vostè ha recuperat?

És un fenomen l'explicació del qual s'ha de buscar al Renaixement. El segle XV els artistes comencen a descobrir la vida d'una civilització de 2000 anys enrere i obtenen informació sobre diversos aspectes de la Grècia Antiga, tot i que no poden escoltar-ne cap música. Per aquest motiu, fins al 1829 només es van tocar músiques del moment, perquè es deconeixien les obres antigues. Mendelsshon va interpretar per primera vegada una peça de Bach cent anys després de la seva creació. Llavors es van començar a adonar que anys enrere també hi havia compositors genials. Actualment encara estem recuperant i posant al dia aquest procés d'amnèsia.

Els segles XIV, XV i XVII hi havia millors compositors que al XXI?

En aquest sentit, amb l'art no hi ha pr0grés. Una pintura romànica és més o menys bona que una pintura de Tàpies o Picasso? És una pregunta que no es pot contestar. Cada època té la seva concepció artística i els seus valors, amb un llenguatge diferent. El progrés és simplement utilitzar mitjans més sofisticats. Però hem perdut la transmissió del saber i, amb això, el coneixement de les coses antigues.

La música antiga té un públic eminentment elitista?

No, en absolut. Aquesta és un concepció que ve de centenars d'anys perquè la música clàssica era exclusiva de la burgesia. Per aquestes reminiscències els grans clàssics o romàntics s'han associat a una societat civil d'un nivell econòmic alt, però des del moment en què la música s'ha pogut enregistrar i difondre fàcilment, la música antiga ha esdevingut un moviment democràtic accessible a tothom.

Però interessa al públic jove?

Crec que sí. El concert Músiques de tots els matins del món va entusiasmar molt jovent. El difícil és fer que s'hi sentin atrets, però això s'aconsegueix amb preus d'entrades raonables, amb programes que defugin l'avorriment, etc. Si al públic jove se li ofereix programes interessants, ve als concerts, perquè en la música antiga hi ha ritme, improvisació, frescor, aires mediterranis, orientals, etc.

Ha gravat més d'un centenar de discos. Per què tants?

Abans de crear la nostra discogràfica, Alia Vox, vaig enregistrar un centenar de discos, i amb Alia Vox n'hem gravat una vuitantena. Ho faig perquè estem convençuts que la vida és un seguit de moments únics i irrepetibles, i si els pots fixar en una fotografia o en un disc, és meravellós. És una cosa que queda per sempre. És com trobar el primer amor, una cosa única. Per tant, cada disc ha de ser com viure l'experiència del primer amor.

Per què va escollir la viola de gamba?

Perquè és un instrument meravellós. I perquè les músiques que tocava amb violoncel eren transcrites de la viola de gamba. Eren obres adormides. Per això les vaig voler interpretar amb l'instrument original. La viola de gamba va ser un instrument fonamental en la música europea dels segles XVI, XVII i XVIII.

Li agrada la vida viatgera que comporta la professió de músic?

Sí, m'encanta viatjar, sobretot amb la Montserrat. L'any passat vaig fer 160 concerts arreu, i enguany ja n'he fet uns 140.

Vostè va néixer a Igualada, s'ha establert a Bellaterra però va viure 25 anys a Suïssa. Enyora aquella terra?

Hi vaig habitualment. Tinc una casa allà...

Quants anys té?

70, però sempre dic que en tinc 2.500.

El secret per arribar a tants anys deu ser la música...

Sí!