El grup Faltagent de Fonollosa guanya el concurs Clip de Navarcles

L´humor anglès va ser el preferit del públic de Navarcles a la votació final de la primera edició del concurs de teatre amateur Clip. Amb l´obra Mentiders, el grup de teatre Faltagent de Fonollosa va diferenciar-se de la resta de concursants amb una comèdia que ha triomfat a tots els escenaris on l´han interpretat, asseguraven ahir els seus components. Mentiders és una obra escrita l'any 2002 per Anthony Neilson, conegut pels seus textos punyents i provocadors: «la intenció, tot i tractar temes delicats, és que el públic s´ho passi bé», explicava el representant del grup teatral de Fonollosa, Eloi Hernàndez. La companyia va convèncer el públic amb el fragment de l´obra en què dos policies i un capellà fan un striptease.

El Teatre Clip és un concurs poc convencional en què cada un dels sis grups amateurs finalistes representen deu minuts d´una obra de teatre i, al final, és el públic qui vota la que més li ha agradat. Com a premi, la formació amb més vots s´enduu mil euros i tindrà la possibilitat de representar l´obra sencera el 30 de setembre.

El procés de selecció dels grups finalistes el van dur a terme navarclins relacionats amb el món del teatre, que van escollir 6 de les 11 obres candidates a actuar a la gala celebrada ahir a la tarda. La qualitat de la interpretació, així com la il·luminació i la senzillesa del decorat, van ser alguns dels criteris que es van tenir en compte durant el procés de selecció.

El Grup Escènic Navàs va encetar la ronda d´actuacions amb l´obra Tots eren fills meus. Van continuar el grup de Terrassa, amb Sirenes, el Faltagent de Fonollosa, amb Mentiders, La Tramoia de Vila-seca amb Això no és vida, Mala Fama dels Carlins de Manresa, amb La dona flor, i el Grup de Teatre de l´ACR de Fals va fer l´última actuació amb El jardí dels hostes. El guanyador va sorgir del vot de les 350 persones del públic ,tot i que això no va agradar del tot als grups participants, que van trobar a faltar la presència d´un jurat professional. El perill, com va resumir Eloi Hernàndez, estava en el fet que «un poble portés cent persones de públic que el votés». Però no va anar així.