Monika Zgustova guanya el 14è premi Amat-Piniella

Monika Zgustova, amb l'obra 'La nit de Vàlia' (Proa, 2013), s'endú el premi Joaquim Amat-Piniella, que aquest any celebra la 14a edició i que per vuitè consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. El lliurament s´ha celebrat aquest dimecres, a l´Auditori de la Plana de l´Om, de Manresa, en una cerimònia en la qual l´actriu Mercè Sampietro i el músic Eduard Iniesta han ofert l´espectacle Vinyoli, el poeta de les paraules clares.

El premi l´organitzen Òmnium Cultural del Bages i l´Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l´Associació Misteriosa Llum i l´Associació Memòria i Història de Manresa.

L´escriptora i traductora, d´origen txec, s´ha endut el guardó que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les quatre finalistes d´enguany on, a més de la guanyadora, hi havia 'El pou dels maquis', de Margarida Aritzeta; 'Les guerres del pare', de Pere Rovira; i 'El banquer', de Núria Cadenes.

Monika Zgustova (Praga, 1957), fa més de trenta anys que està establerta a Catalunya. Ha traduït un nombre important d´obres del txec i del rus al català i al castellà, autors com Bohumil Hrabal, Milan Kundera o Dostoievski. És autora d'obres com 'La dona dels cent somriures', 'Menta fresca amb llimona', 'La dona silenciosa', 'Jardí d´hivern' i 'Contes de la lluna absent' (Premi Mercè Rodoreda).

Quan a l'obra, 'La nit de Vàlia', és una novel·la que parteix d´un testimoni real. Zgustova es va interessar per les dones russes que havien estat al gulag, els camps de concentració stalinistes, i recrea la història autèntica de Valentina Grigòrievna, una dona que va ser empresonada en un d´aquests camps, a Sibèria, durant uns anys, i la vida dura de després, amb la seva filla, a la qual recupera en sortir.