L'escultor, pintor i crític d'art Josep Maria Subirachs, mort dilluns a la nit als 87 anys després d'una llarga malaltia neurodegenerativa, passarà a la història de l'art com l'autor de les escultures de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família. Va ser un encàrrec al qual va dedicar gairebé 20 anys en la seva etapa de maduresa creativa. Però Subirachs és també un artista estretament lligat a Montserrat. Va mantenir una relació de quatre dècades amb la muntanya, des de la seva maduresa fins a l'entrada definitiva en l'obra de la façana de la Passió. Un període en què va fer set intervencions al monestir.
El primer treball de Subirachs a Montserrat és la Creu de Sant Miquel (1962), una època en què expressa les tensions i les penetracions a través de falques i tascons. Segueixen, entre d'altres, l'efígie de Sant Domènec de Guzmán (1970), situada a l'inici del camí del Rosari Monumental; el Monument a Ramon Llull (1976), la Capella del Santíssim de la basílica (1977), l'estàtua de Sant Jordi (1986) i la imatge de Nostra Senyora de Montserrat (2001), situada al Museu. A més, el juny passat, Montserrat va incorporar els relleus Ariadna i Hermes, que es poden veure al peu de la torre abacial.
L'artista havia nascut al barri barceloní del Poble Nou l'11 de març del 1927 en el si d'una família de classe obrera i va cursar estudis de Belles Arts a l'Escola Superior de Barcelona. Als 14 anys, ja treballava al taller d'un daurador aficionat a l'escultura.
La primera etapa va estar marcada per l'estètica mediterrània i la seva admiració per l'obra d'Arístides Maillol, entre un naturalisme idealista i la necessitat d'esquematitzar o desenfocar la forma.
El 1951 va obtenir una beca per ampliar estudis a París, on entra en contacte amb les avantguardes i s'entusiasma amb l'obra del britànic Henry Moore. Posteriorment, el pintor Luc Peire el convida a traslladar-se a Bèlgica, on va viure i treballar del 1954 al 1956 i va decidir dedicar-se professionalment a l'escultura. Aquests anys es va inspirar en les línies helicoïdals de Gaudí. De l'expressionisme va derivar a l'abstracció, que el va portar a interessar-se pel ferro. Aquest material formarà part del seu art, com la pedra, el bronze, el formigó, el gres i la fusta.
