E
l cinema no s'atura al festival de Canes, que ens ha servit una allau de propostes a considerar. Entre les més destacades cal mencionar dues cintes de la competició oficial i dues de la secció Un certain regard. Les primeres no poden ser més diferents: la biogràfica i gens convencional Saint Laurenti l'efectiva i sàviament contemporània Relatos salvajes.
El retrat del conegut modista francès és un exercici dispers i poc narratiu d'una figura extrema, al qual no l'ajuda gens a funcionar ni la seva redundància ni la manca de rigor interpretatiu present a la cinta. Se n'esperava molt, del nou film de Bertrand Bonello, que ha provocat més aviat indiferència i avorriment. Per contra, de l'argentina Relatos salvajes, de Damian Szifron, ningú no n'esperava res per molt que tingui com a productor el sempre astut Pedro Almodóvar. Amb una intel·ligent tesi al seu darrere sobre la violència latent de la nostra vida quotidiana, el film aconsegueix ficar-se el públic constantment a la butxaca amb humor i brutalitat.
En paral·lel, Un certain regardsegueix robant protagonisme a les estrenes presumptament prioritàries, aquest cop, a través de dues històries sobre l'amor al límit. Amour fou, de Jessica Hausner, sap ser estèticament molt original en situar-nos al Berlín de l'època romàntica i mostrar-nos com un escriptor busca idealísticament una dona que l'estimi per matar-se amb ella. Ben diferent resulta la història d'amor llastrat per la pèrdua entre James McAvoy i Jessica Chastain a The disappearence of Eleanor Rigby, de Ned Benson, que remet a la Palma d'Or del 1966, Un hombre y una mujer, de Claude Lelouch. Precisament per això, i per la seva potser excessiva llibertat expositiva, no sembla gens un film nord-americà, quelcom que li concedeix un encant innegable si hi sumem el seu atractiu repartiment.
