Valentí Gubianas celebra 20 anys de trajectòria al Casino

Valentí Gubianas (Navàs, 1969) sempre ha creat les il·lustracions davant d´una finestra. Per això l´exposició que inaugurarà aquest dissabte (19 h) al Centre Cultural el Casino de Manresa dóna la benvinguda al seu univers a través d´una finestra. La mostra, que es podrà veure fins al 6 de gener i és comissariada per l´escriptor navassenc Quim Pujolar, és la forma de l´il·lustrador de celebrar els seus 20 anys de trajectòria professional. Una fita que arrenca amb la publicació de A cavall d´un poni, el primer llibre que va il·lustrar. Des de llavors, ha posat imatges i colors a una setantena de llibres literaris. I a molts llibres de text (aquests no els compta). Amb el que més es diverteix ara per ara, però, és amb els murals que pinta en panys de parets, sobretot d´escoles i biblioteques.

Gubianas recorda perfectament que va voltar molt temps per les editorials i que eren els mateixos editors que li preguntaven si ja havia publicat. «Amb molt poca fe, vaig deixar els dibuixos i una editora es va arriscar». Fer les il·lustracions per A cavall d´un poni, «va ser un abans i un després, tot i que no va arrencar tot de cop». El navassenc reconeix agraït que l´editora que va apostar per ell és Elena O´Callaghan, i remarca que el llibre es va editar dins la col·lecció L´Arca de Junior, «que llavors era semblant al Vaixell de Vapor».

Després de l´arrencada professional, Gubianas reconeix que hi ha hagut tant èpoques d´eufòria com de pensar que «això s´acaba». Però, com que «estic molt content de dedicar-m´hi, he buscat una excusa per celebrar-ho públicament». A banda d´exposar les il·lustracions realitzades al llarg de vint anys i que, consegüentment, mostren la seva evolució creativa; el navassenc aprofita una part de l´espai del Casino per mostrar en un panell el procés de creació d´un llibre. Cada setmana el llibre serà diferent i, per tant, acabarà ensenyant el procés de sis o set.

Tot comença amb una trucada: «vols fer això?». I, com que la resposta sol ser afirmativa, es reuneix amb l´editor per concretar detalls del guió de la història, del registre (a partir de quina edat es dirigeix el llibre), de la tècnica (ja han vist mostres del seu treball i es decideix si són aquarel·les o tintes planes)... i també el preu i les dates d´entrega. Llavors comença un procés «de donar voltes i madurar una idea, es fan esbossos i es consensua amb l´editor». Perquè han estat poques vegades les que Gubianas ha contactat amb l´autor del llibre, i ha acostumat a ser quan la història tractava casos reals.

«L´ordinador m´avorreix»

En aquests anys ha canviat la forma de treballar de l´il·lustrador: «abans entregava els originals en paper, que em retornaven; i ara tota l´entrega és digital». Malgrat que s´ha hagut d´acostumar a treballar amb l´ordinador, afirma que l´avorreix treballar davant de la pantalla: «m´ho passo molt bé amb el paper». Tots els esbossos els fa amb llapis. Segons la mida, escaneja o fotografia els originals i, amb l´ordinador, hi posa el color.

La línia dels dibuixos, ja fa molts anys, tants com gairebé vint, que es va proposar fer-la desaparèixer dels treballs. Va fer un curs a càrrec de Carme Solé Vendrell, «una il·lustradora que treballava sense línia, i em vaig posar el repte d´aconseguir fer el mateix». Solé Vendrell el va marcar perquè reconeix que posar sols i llunes a les il·lustracions, «que em surt sense gairebé proposar-m´ho», és una forma d´homenatge a la il·lustradora. «Segueixo la seva trajectòria i m´agrada que les il·lustracions estan marcades per la seva vida», apunta.

Un estil «sincer»

En els seus inicis, Gubianas «buscava un estil, per definir-me, però em vaig adonar que hi haurà èpoques que estaré bé, d´altres que estaré fet una coca, i és bo que això es reflecteixi en l´obra. I també aniré creixent, perquè no vull ser com aquells cantants que canten una música que no els correspon amb l´edat. Pesa més la sinceritat amb mi mateix».

Ha renunciat a l´estil predeterminat, però no pas a provar coses noves. «Em fa pena repetir-me», afirma. La darrera creació, sorgida després d´estar-hi donant moltes voltes, la va realitzar dimarts de bon matí, quan ja l´apressava el termini d´entrega. És un dibuix blanc, «que no es podrà pas publicar, però del qual n´estic molt satisfet». És una petició de l´Associació contra el Càncer de Manresa.

Els treballs editorials que ha il·lustrat han estat sempre en el camp de llibre infantil i juvenil: «n´he fet un valor i m´hi sento còmode. El que m´ha agradat és que he tractat temàtiques molt diverses, des de frívoles fins a profundes com la mort». Ha participat en llibres amb certa repercussió, com Seis historias de animales, conte de Noah Gordon, i també en altres que s´han traduït al xinès o al portuguès, però no hi dóna importància. També «m´emociona més pintar per la gent propera que que em diguin que s´han venut 4.000 exemplars d´un llibre».

Fa deu anys que ja no es busca les feines. Va posar-se en mans d´una agència de representants perquè «sóc un negat pels números i per la gestió». Ara bé, considera que, a banda de la promoció de l´agència, «recullo els fruits d´anys de treball».