Els cinc moments clau de Luar na lubre

Bieito Romero, fundador de Luar na Lubre, el grup gallec de referència de la música celta, repassa els cinc moments clau en la trajectòria d´una banda que celebra 30 anys. Actuen avui per primer cop al Kursaal per presentar el seu darrer disc, Extra Mundi, dins el nou cicle d´Arrel.

1.-Festival Intercèltic de Lorient (Bretanya). «Luar na Lubre es va crear el 1986 i al festival hi vam anar poc temps després. Per a nosaltres aquell era un lloc sagrat, el punt de trobada de la cultura, la música i les tradicions celtes més important del món. Va ser un viatge que ens va impactar, una aventura per a uns xavals que començaven i que ni de broma pensaven que continuarien tocant 30 anys més tard».

2.-El primer elapé i casset, «O Son do Ar» (1988). «La gravació del nostre primer treball, en elapé i en cinta de casset, quan encara es venien discos! Mai no havíem entrat en un estudi de gravació i ho vam fer amb més cor que cap. Es va vendre bé i això ens va permetre poder enregistrar, dos anys més tard, el segon, Beira Atlántica (1990). Però 'O Son do Ar', el disc i la cançó del mateix nom, va marcar la història de Luar na Lubre».

3.-Mike Oldfield versiona «O Son do Ar» a «Voyager». «Era al principi dels noranta quan Mike Oldfield va passar uns dies a la Corunya amb la seva parella, que era gallega i vivia a Londres. Curiosament, l´única música folk gallega que tenia ella, en una casset, era el nostre primer disc. Oldfield va demanar a la seva discogràfica escoltar un grup de música gallega. I per tot de caramboles vam ser nosaltres. La cita era al Playa Club i, com ell havia demanat, érem poquets, una trentena de persones. Vam acabar amb una jam-session a les 3 de la matinada d´una nit de novembre. Va quedar encantat i em va demanar una gaita gallega. La hi vaig enviar i durant anys ens vam cartejar. I el 1996 va fer la seva versió d´'O Son do Ar', que obria el seu disc 'Voyager'. Això va significar que Luar na Lubre va arribar a l´oïda de moltíssima més gent: Oldfield tenia legions de fans».

4.-La internacionalització. «Gràcies a aquella versió vam fer el salt a escala estatal i internacional. Vam actuar en més de 25 països. De fet, som el grup gallec més internacional de la història (considerem gallec Julio Iglesias?). Va ser la projecció de Luar na Lubre. I crec que la vam saber aprofitar».

5.-El concert a Buenos Aires. «A Buenos Aires li diuen la cinquena província gallega per la quantitat d´immigrants gallecs que hi viuen, més d´un milió entre la primera, la segona i la tercera generació. Vam actuar el 1991, en un moment difícil per al país, immers en el corralito, en un teatre de l´Avenida Corrientes. Va ser un retrobament amb tots els gallecs d´origen. La manera com responien a la nostra música..., ens queien les llàgrimes. Em va marcar. Com el concert a Jerusalem. Hi ha llocs especials».