I diumenge tornaran a fer «un Kursaal». Serà la cinquena vegada consecutiva que el Grup de Teatre Musical de l'Esplai de la Gent Gran de Navarcles, format per veterans actors i actrius amateurs d'entre 60 i 85 anys (al capdavant en edat Ramon Sala i Paquita Blanch), lloguin la Sala Petita del teatre del Passeig per mostrar al públic manresà les seves taules. Ho van fer amb No parlaré a classe (2013); Modes i sastreria Paquita (2014) ; El cuquet de l'escenari (2015) i Vivim pendents del temps (2016) . I repeteixen experiència amb Música i rínxols, el muntatge amb què el grup ha celebrat 15 títols a l'escenari, amb la direcció de Jaume Costa, que també signa el text.

De la «reflexió» implícita a Vivim pendents del temps a l'«astracanada en format de vodevil» de Música i rínxols, explica Costa. L'obra, com és habitual, la van estrenar el juny a Navarcles i ja ha fet uns quants bolos. La setmana que ve actuaran a Sant Fruitós després d'haver-la representat a Sant Vicenç i Vilanova i la Geltrú. I què trobarà el públic a Música i rínxols? S'ho imaginen? Exacte. Una perruqueria i les xafarderies «que s'hi donen», expliquen el director i la veterana actriu manresana, que fa catorze anys que forma part del grup teatral navarclí.

Les perruqueres, les clientes, els veïns de l'edifici, inclosa una núvia que no es vol casar, els convidats a l'enllaç, el cobrador del frac (o no era ell?)... un espectacle «còmic» on la música sempre juga un paper important . Són 25 cançons que s'enllacen amb l'argument i que sempre tenen « relació amb el que s'explica», remarca Costa. El públic podrà escoltar -enllaunats i amb playback- temes del Duo Dinámico, Jorge Sepúlveda, Édith Piaf, Sílvia Pérez Cruz i Pere Tàpias.

A Música i rínxols tothom té «el seu minut de glòria», explica Costa, a través d'una escena o d'una cançó. Actualment són 24 actors i actrius, i d'ara fa quinze anys, en continuen la meitat. Només hi ha una condició per prendre-hi part: «que estiguin jubilats». En aquesta dècada i mitja, l'obra que ha tingut més èxit ha estat, recorden Blanch i Costa, Si no fos... el si no fos (2011), ambientada en un ambulatori i que van portar per més d'una vintena d'escenaris del país. I Música i rínxols «està en la línia: «té ganxo i moments entranyables».

Els avis navarclins ni tenen ni necessiten apuntador, tot i que dirigir un grup de veterans amb una mitjana d'edat de 75 anys no és fàcil. Però ho compensen amb la motivació, diu Costa: «el teatre els dóna vida. I a mi també. Quan m'aturi estic convençut que em faré gran de cop».