Un llibre com Mort a les cunetes i l'espectacle teatral que s'estrena aquests dies surten de la necessitat de revisitar els fets i les conseqüències de la guerra i la dictadura. Explica David Pintó que «quan et poses a investigar el context històric de l'època t'adones que hi ha molts paral·lelismes. Hi ha documents que reprodueixen exactament l'actualitat. Nosaltres teníem ganes de treure del calaix aquesta història perquè cal recordar per no cometre els mateixos errors».
La recerca en arxius, la demanda d'obertura de fosses, la recuperació de refugis antiaeris i l'edició de llibres són anhels compartits per moltes institucions, investigadors i particulars que no volen girar full en un estat que es vol democràtic però no va passar comptes amb els responsables de la dictadura. I que encara es nega a fer-ho, tal com es va veure fa uns dies al Congrés dels Diputats de Madrid quan PP, PSOE i Ciudadanos van votar en contra d'una proposta per jutjar els crims del franquisme.
El moment actual, a més, genera un valor afegit a l'espectacle de Pintó i Valentí. «En el text, sense que d'entrada en fóssim conscients, apareixen moltes coses que són ben actuals», apunta l'actor igualadí: «hi ha tantes semblances...». Pintó afegeix que «a l'Institut del Teatre vaig conèixer Bertolt Brecht, Kurt Weill, Hans Eisler i tota la temàtica de la 2a Guerra Mundial que els acompanyava. Vaig participar en un taller al voltant de la figura de Neus Català. Tot això em va fer adonar del factor emocional que té testimoniar una història real».
