En un espai intemporal, Lea ha estat la possessió de Déu, una criatura per al plaer diví que no pot revelar el seu secret. Portador de l'immortal, el personatge central esdevé objecte de vigilància de dos éssers monstruosos, garants de la moral contra un ésser lliure. És l'argument al voltant del qual gira la primera òpera del compositor Benet Casablancas (Sabadell, 1956), L'enigma di Lea, amb text de l'escriptor Rafael Argullol, que es podrà veure el febrer de l'any que ve al Liceu. L'equipament presentava ahir la temporada 2018-2019 amb el presiddent de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, Salvador Alemany, la directora artística, Christina Scheppelmann, i el director musical, el berguedà Josep Pons.

L'estrena mundial d'aquesta òpera, una partitura compromesa, amb un equip artístic especialitzat en música contemporània, tindrà la batuta del puig-reigenc Josep Pons i la posada en escena de Carme Portacelli. El contratenor avianès Xavier Sabata, en el paper de Dr. Schicksal, forma part d'un repartiment de luxe amb Allison Cook com a Lea. De fet, la importància del nou repertori és un dels eixos principals del projecte artístic de Scheppelmann: «Com a teatre d'òpera publicoprivat hem d'ampliar el repertori i donar suport a la nova creació lírica».

I puritani de Bellini inaugurarà la temporada l'octubre amb una nova coproducció del Liceu amb la Welsh i la Danish National Opera. Un dels plats forts de la temporada, amb Javier Camarena i Pretty Yende, dirigits per Christopher Franklin. La proposta escènica, innovadora i arriscada, està dirigida per Annilese Miskimmon, que ubica la immortal història d'amor, inicialment, a la Irlanda del Nord del s.XX. Una altra de les peces més trencadores de la temporada és la proposta de la directora d'escena Lotte de Beer i Les pêcheurs de perles de Bizet -que no s'ha vist al Liceu des del 1964-, on l'òpera i el r eality show van de bracet. Aquesta òpera, dirigida musicalment per Yves Abel, té les veus d'Ekaterina Bakanova, que debuta al teatre, i Olga Kulchynska en el rol de Leila.

Protagonisme femení

El marcat protagonisme femení en els títols operístics es conjuga amb tres propostes escèniques noves i actuals de tres directores d'escena: Portaceli, Miskimmon i De Beer. Per exemple, Kàtia Kabànova, un dels títols més sòrdids del catàleg operístic de Janácek i menys vistos al Liceu, retrata l'alliberament de la dona, en un muntatge de David Alden que aprofundeix en una societat disfuncional dins del totalitarisme soviètic. Un títol amb la participació de la mezzosoprano manresana Mireia Pintó (en el paper de Glaixa) i un repte per a l'Orquestra Simfònica del Liceu, que esdevé protagonista en aquesta obra del repertori xec amb 85 músics al fossat dirigits pel mestre Pons. Una producció de l'English National Opera amb la soprano nord-americana Patricia Racette que es veurà el novembre. Així mateix, l'italiana in Algeri de Rossini, també en la línia de l'alliberament de la dona i la cerca de la llibertat, torna al Liceu després de 36 anys.

El gran format i la tecnologia estaran presents en la nova temporada amb La Gioconda de Ponchielli, en la qual hi ha 238 artistes sobre l'escenari i que representa l'anhelat debut d'Iréne Theorin en un rol italià al Liceu, i Rodelinda de Händel, amb la posada en escena de Claus Guth, que té projeccions de gran format i un edifici mòbil com a escenografia. Amb la batuta del mestre titular Josep Pons i la direcció d'escena de Claus Guth, la soprano Lisette Oropesa i el contratenor Bejun Mehta.

Dos grans èxits

Madama Butterfly i Tosca, de Puccini, també són dos dels grans èxits del Liceu que es podran veure aquesta temporada, ambdues amb grans veus com a motor. Ai-nhoa Arteta debutarà en el rol de Cio Cio San, alternant-se amb Lianna Haroutounian, que pujarà a l'escenari del Liceu per primera vegada. Giampaolo Bisanti dirigirà la posada en escena de Moshe Lesier i Patrice Caurier. La Tosca, de Paco Azorín, compta amb Liudmyla Monastyrska, Tatiana Serjan i la direcció musical de John Fiore.