Nit superlativa als jardins de Món Sant Benet dijous en la segona jornada del Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages. La presència de 103 intèrprets a l'escenari i 650 persones a la platea va convertir la jornada en una de les més concorregudes de la història del certamen, amb xifres de públic similars a les que en edicions recents van assolir els concerts del Quartet Mèlt i Ainhoa Arteta. I en el programa, una obra que desperta expectació: Carmina Burana, de Carl Orff, la interpretació de la qual va ser rebuda al final amb aplaudiments i divisió d'opinions a l'hora dels comentaris.

Les llargues cues per entrar al monestir de Sant Benet donaven abans de començar el concert una imatge precisa de l'interès que concitava la primera representació de Carmina Burana en els 24 anys d'història del festival. Sota la batuta d'Alfons Reverte, l'Orquestra Simfònica de les Terres de Lleida, l'Orfeó Lleidatà i la Polifònica de Puig-reig van omplir l'escenari que l'organització havia disposat en forma de graderia fins a l'alçada de la galeria del primer pis del que va ser la residència de la família del pintor Ramon Casas, on també s'hi van situar cantaires. No hi havia altra manera d'encabir tanta gent sobre la fusta, on també van aparèixer la soprano Minerva Moliner, el contratenor Jordi Domènech i el baríton Lluís Sintes.

La fama assolida per la primera peça del Carmina Burana, O fortuna, és el carro que tiba del conjunt i arrossega els espectadors. Però hi ha aspectes de l'obra que no són tan coneguts pel públic. El musicòleg Oriol Pérez va apel·lar en la presentació de la vetllada a la necessitat de reconèixer la part fosca que habita en cadascun de nosaltres a partir de la revelació que Carmina Burana era una de les peces preferides de Hitler i que Carl Orff va col·laborar amb el règim nazi. El gaudi no ens ha d'espantar si sabem escoltar la nostra naturalesa íntima.

Tot i alguns aplaudiments inoportuns després de l' O Fortuna, el públic va seguir l'obra en un silenci escrupolós fins que, a la finalització del cant XXV, va esclatar per reconèixer l'esforç dels intèrprets. Després de la posada en escena d'aquest dijous, molt grossa l'hauran de fer els organitzadors per superar-se en la propera edició, la dels 25 anys.