Malgrat el seu reconeixement dins del món sardanístic, Josep Plans i Toscas (1895-1989) era una figura gairebé desconeguda a Talamanca, el poble on havia nascut. Però ahir es va reparar aquest oblit amb un acte de record i homenatge a aquest músic i tècnic d'instruments. L'Ajuntament va demanar a la musicòloga manresana Glòria Ballús que fés una tasca d'investigació de la seva trajectòria que ha culminat amb l'edició d'un llibret que en glossa la biografia i que es va presentar ahir. Ballús va destacar que «és un músic que va destacar i que va portar el nom de Talamanca a fora». També es va fer la descoberta d'una placa «en reconeixement de la seva tasca a favor de la música, de la sardana i dels instruments de cobla, així com de la cultura popular del nostre país», en què va ser la seva neta, Maria Rosa Ferrando Plans.

A més, en l'acte hi va participar Jordi León, que, a partir del 1971, va tocar amb «el senyor Plans». L'ara flabiol i tamborí de la cobla Ciutat de Cornellà, que es va encarregar de l'actuació d'ahir, va fer-se amic d'un músic veterà de 76 anys quan ell s'iniciava en el món de la cobla als 19 anys: «Era com un avi que porta a passejar el seu net», perquè el músic de Talamanca sempre s'encarregava de conduir el vehicle. «A més de la seva qualitat musical i manual arreglant instruments, destacava pel seu altruisme, la seva generositat, la seva bonhomia i el seu esperit complaent», va explicar. De la seva «saviesa» en va aprendre fins que va deixar de tocar passats els 80 anys, però Plans encara va agafar l'instrument en l'homenatge que se li va fer al Conservatori de Barcelona en el seu 85è aniversari. La seva vida sempre va estar lligada a la música.

Plans va néixer a la masia de Sant Esteve de Vila-rasa, una de les més importants i amb més història de Talamanca, on actualment encara resideixen dos familiars, que ahir no van poder ser a la plaça de l'Església perquè estan delicats de salut. La neta del músic, que viu a Celrà (on va morir Plans el 1989), sí que va viure l'homenatge «amb molta emoció» al costat del seu marit, Joan Josep Martínez Palacios i la seva filla, Sara Martínez Ferrando. «És una gran alegria que, 30 anys després de la seva mort, encara se'l recordi. Per a mi és una festa inoblidable», en la qual Maria Rosa Fer-rando no va voler de deixar de ballar la sardana que el seu avi va dedicar a la seva mare: La Cioneta (1925). Tot seguit també va sonar Nit de Sant Antoni (1934), sardana també escrita per Plans, i dues obres que li dedicaren Records (1949), d'Antoni Martori; i Tenorista apassionat (1956), de Francesc Juanola.