El Teatre Municipal de Berga, ple a vessar, va acollir ahir més de 30 poetes dels països catalans amb el nom Paraula de Poeta, per la llibertat i la República, un festival poètic amb l'objectiu de fer una crida a les llibertats més elementals, recordant els polítics empresonats i a l'exili. La plaça Sant Pere era el lloc escollit però la previsió de pluja va fer que els organitzadors canviessin d'espai.
L'esdeveniment va tenir la presència de l'alcaldessa, Montse Venturós, com també de l'expresidenta del Parlament de Catalunya Núria de Gispert, de l'actual delegada del Govern a la Catalunya Central, Alba Camps, i de Laura Masvidal, esposa de Joaquim Forn, en representació de l'Associació Catalana pels Drets Civils.
Abans de començar, just passades les 7 de la tarda, la Polifònica de Puig-reig va interpretar El cant dels ocells. A continuació, a l'escenari van aparèixer els actors Joel Joan i Anna Sahun, que van ser els encarregats de presentar l'acte, el qual va quedar marcat per una forta reivindicació política.
L'alcaldessa Montse Venturós, en la seva salutació, va destacar que «la paraula és allò que ens allibera». Per la seva banda, Joan Lluís Bozzo, president de l'Associació TeatRe, va voler afegir que «reivindiquem la llibertat en tots els sentits, ja que ha estat castigada als nostres nassos.»
Amb això, abans de donar pas als poetes protagonistes en l'acte, Carles Puigdemont, president a l'exili, i Lluís Puig, conseller de Cultura a Brussel·les, van enviar un vídeo fent una crida als catalans a no defallir.
Poetes per la república
Després de l'interpretació del ball de l'Àliga de la Patum, peça instrumental que reivindica la llibertat del poble, va ser el torn dels poetes convidats. Abans, però, el públic va cridar amb forts aplaudiments la paraula «llibertat», tema central de l'esdeveniment.
Un dels poetes més aplaudits va ser David Caño (Olot), que va recordar a totes les persones que estan privades de llibertat, sigui en l'exili o la presó. També, Jaume Comas (Barcelona) va voler acabar el seu poema explicant com sent que és Catalunya i la seva gent: «Terra solidària. Terra de tots, quan sigui alliberada».
Al final, un dels moments més emotius va ser quan un seguit de persones van pujar a l'escenari amb les imatges de totes les persones que estan a la presó i a l'exili, tornant a demanar «llibertat» per part del públic assistent. Així, després que la Polifònica interpretés Els segadors, la gent va acabar d'empeus aplaudint i amb l'esperança que les seves reivindicacions aviat s'acompleixin.
