Cantar amb el cor per arribar a l'ànima. Volien emocionar i la imatge de la platea del teatre Conservatori dreta aplaudint al final del concert amb ganes de més era la prova del grau de satisfacció del públic. Jo Jet i Maria Ribot jugaven a casa. Després de dos anys girant amb el seu segon disc, Lliure o descansar, que els havia portat a fer més d'una setantena de concerts per tot el Principat, les Illes Balears i el País Valencià, divendres estrenaven un nou projecte a Manresa acompanyats d'un cor de set veus format per Berta Planes, Anna Rovira, Laura Muñoz, Pau Lafoz, Ruth Garcia, Joel Díaz i Ricard Cots. Amb la idea de donar un recorregut diferent al disc, fent una revisió dels temes amb nous arranjaments de la mà de Magalí Sare, Eduard Gené i Ricard Cots, el duet, expert en compartir emocions, va superar amb escreix les espectatives.
A l'escenari es respirava un ambient intimista. Una petita tarima amb un capçal de llit de fons vestit amb unes bombetes eren la base de l'escenografia. Unes tauletes de nit on es podia veure un despertador, un llibre o una tassa complementaven l'espai, que recreava la intimitat d'una habitació. A primera línia, dues cadires. Tot a punt. Llums de sala apagats i la veu en off de Roger Mas que formula una pregunta: «Hem de fer-nos el llit o podem triar?». Després de la reflexió i entre la foscor apareixien Jo Jet i Maria Ribot, ella descalça i tots dos amb vestuari de la marca Killing Week-end.
El concert va arrancar amb 345+20, una cançó inclosa dins l'EP Mantra, publicat aquest estiu i que inclou quatre cançons que el duet va gravar amb Lliure o descansar però que no van incloure al disc. A mesura que la cançó anava in crescendo també augmentava la intensitat de la llum. La senzillesa de l'escenografia, cuidant cada detall, es complementava amb l'acurada il·luminació que acompanyava el recorregut musical de l'espectacle. A la segona cançó ja es va incorporar a escena el cor, que va aparèixer pels passadissos de la platea i es va col·locar darrere de Jo Jet i Maria Ribot per interpretar Ara és demà, un poema de Miquel Martí i Pol musicat pel duet manresà. Senzillesa i força. Pocs comentaris i presentacions durant la poc més d'hora i quart de concert, però no van faltar els agraïments a totes les persones que han fet possible el projecte, amb direcció escènica de Martí Torras.
A banda de les cançons del duet, el repertori també va incloure temes de l'etapa en solitari de Jo Jet. «Fa vuit i mig vaig treure un disc i després d'uns mesos em va escriure una persona explicant-me que les meves cançons l'havien ajudat a superar un moment difícil de la seva vida. Això em va fer prendre consciència del poder del que fem. Les cançons son també miralls i a vegades un consol que ens fa veure que no estem sols», un comentari que va servir a Jo Jet per presentar No suportem l'hivern. Abans d'acabar aquest tema el cor abandonava l'escenari i tot seguit començaria un bloc encara més íntim, amb el duet sol a l'escenari. Van començar interpretant un tema nou, «una cançó escrita després del primer concert al Kursaal», per a qui tampoc van escatimar elogis. Amb Abans no esclati el ginestar tancaven el concert per donar pas a la tanda de bisos, i amb aquesta, un dels moments més emotius de la nit, quan Maria Ribot va cantar La dolça por, que va crear una atmosfera que va arrancar més d'un sospir entre el públic. L'emoció es palpava en l'ambient. Amb Ara és demà s'acomiaden del públic, però la gira de Jo Jet i Maria Ribot amb el Cor continua. Els propers mesos, el projecte farà parada a poblacions com Girona, Solsona, Balsareny, Igualada, Vic o Mataró, entre d'altres.
