David Ibáñez afronta la seva setena i última Mediterrània. Quan diumenge faci balanç de la 21a edició, posarà el punt final a una de les trajectòries més longeves en la història de la direcció artística de la fira manresana.
El dia abans que comenci la fira, està nerviós o enfeinat?
Més nerviós. Un dels misteris de muntar una fira és que, el dia abans de començar, a la nit, la llista de coses a fer es redueix a zero.
Quin és el punt àlgid de la feina del director artístic?
El punt màxim es produeix el juny, just abans de presentar la fira a la premsa, perquè en aquell moment ho has de tenir tot tancat i contractat.
Aquest estiu, a més, va ser part del comissariat de la participació catalana en l´Smithsonian Folklife Festival de Washington. Què n´ha tret la fira d´aquesta experiència?
D´una banda, l´oportunitat de donar continuïtat a la feina que fa la fira amb artistes com Les Anxovetes, Joan Garriga i Maria Arnal i Marcel Bagés. Linkar artistes amb altres projectes sempre és important. De l´altra, la Mediterrània va figurar arreu del festival, i en els discursos oficials es va agrair a la Mediterrània la seva col·laboració en el comissionat.
Tindrà un retorn tangible per a la fira, la presència a Washington?
Hi va haver un impacte comunicatiu molt important, amb la cultura popular com a punta de llança del país. El Washington Post, per exemple, va publicar una pàgina sencera amb els castellers i el Capitoli al fons.
La 21a edició està dedicada als rituals. Per què?
En una fira com aquesta és imprescindible generar relat, estirar un fil i renovar la comunicació. Feia temps que teníem notícia de l´espectacle Erritu, de la companyia Kukai Dantza, i programar-lo ens va donar peu a pensar que podíem dedicar la fira als rituals, que estan molt relacionats amb la cultura popular. En tenim molts exemples: les cerimònies del foc, les falles, els tambors de Calanda, la Patum... Volíem veure quins d´aquests rituals inspiren els artistes i s´estan convertint en espectacles.
Van descobrir que hi havia prou material per dedicar-hi la fira?
I tant. De fet, l´antropòleg Manuel Delgado explica que els humans necessitem els rituals per posar ordre a la nostra vida, serveixen per tenir la sensació que no vivim en el caos.
La nostra societat no ha perdut contacte amb els rituals?
En l´espectacle El moviment de les coses que prenen temps, la coreana Ji Hye Chung proposa una mesura humana del temps i inclou la vessant ritual de la dansa electrònica, és a dir, la discoteca, un ritu contemporani com el futbol i les manifestacions.
Un dels muntatges que parlen del ritual és «Malen», que tracta el llegat del poble maputxe.
És obra del coreògraf xilè Ricardo Curaqueo i parla de la feminitat, la natura i les essències del que queda de la seva cultura.
Hi haurà rituals nostrats?
En certa manera, hi ha dos espectacles amb qüestions molt presents entre nosaltres. D´una banda, Ada Vilaró tracta sobre els exilis, sobre la gent que deixa casa seva i creua la Mediterrània. Per la seva part, un dels temes que introdueix Ji Hye Chung és la llibertat d´expressió: es pregunta què està passant a Catalunya.
Com va afectar l´aplicació del 155 a la Fira Mediterrània?
Va generar moltes incerteses. La fira és una fundació del sector públic, i es van crear moltes incerteses, en tot l´àmbit de la cultura. Que hi hagués els pressupostos prorrogats no vol dir que no hi hagués incògnites. Tot plegat va ser més complicat.
Fins al punt de témer per la celebració de la fira?
No, això no, perquè si hi ha pressupostos prorrogats vol dir que saps quina és la base de la qual disposes. Però nosaltres treballem amb uns pressupostos en què, si hi ha petits marges, et pot canviar la vida.
La fira, però, ha anat a menys?
No, això tampoc. De fet, estic especialment satisfet de la programació.
L´anterior edició la va inaugurar el conseller Lluís Puig, que poques setmanes després va marxar a Brussel·les per evitar la repressió de l´Estat espanyol. Hi ha parlat?
Afortunadament, la tecnologia ens permet estar en contacte. Li he transmès escalf i ànims. El Lluís està vivint una situació estranya i injusta. És curiós perquè hi puc parlar per whats-app però no pot venir aquí. És fort pensar que l´any passat va inaugurar la fira i ara no hi pot ser.
