L'exposició World Press Photo presenta un any més al CCCB les millors instantànies realitzades per fotoperiodistes al llarg de l'any passat i premiades pel prestigiós concurs de la fundació privada holandesa que li dona nom. Més de 150 imatges guardonades en 8 categories diferents s'exhibeixen a Barcelona fins al 26 de maig.
La mostra ensenya imatges com la que va guanyar el World Press Photo de l'any, una instantània de John Moore que forma part del seu extens treball de deu anys en la crisi migratòria a la frontera sud dels Estats Units, i reportatges que expliquen les històries que succeeixen darrere dels grans conflictes, com el de Catalina Martín Chico sobre l'accés a la maternitat de les exguerrilleres de les FARC.
La fundació catalana Photographic Social Vision organitza per quinzena vegada consecutiva l'exposició World Press Photo a Barcelona, enguany amb el lema «Les històries que importen», al CCCB. La capital catalana torna a ser una de les primeres ciutats que visita la mostra al llarg de l'any, que viatjarà després fins a 100 ciutat del món i un total de 45 països, amb una audiència global de 4 milions d'espectadors.
Com sempre, les instantànies premiades aborden temes molt diversos, englobades en diferents categories: qüestions contemporànies, medi ambient, actualitat, projectes a llarg termini, natura, retrats, esports i notícies d'actualitat. La fotografia premiada amb el WPPh del 2018 és de John Moore i mostra una nena hondurenya de dos anys que plora en un control fronterer al costat de la seva mare, durant el llarg camí per intentar arribar als Estats Units. Mo-ore s'ha dedicat a documentar el conflicte durant deu anys per a diversos mitjans. «Em vaig ajupir fins al nivell de la nena, per mirar de reflectir la seva perspectiva; però no podia imaginar que la fotografia tindria l'impacte que ha tingut», va dir Moore a l'ACN.
El fotoreporter pensa que «l'emoció» que transmet la instantània pot tocar la sensibilitat de «qualsevol persona» en veure-la, de la mateixa manera que l'escena el va colpir a ell quan la va viure en primera persona. No obstant això, el fotògraf no es considera un professional de la denúncia sinó algú que ha documentat durant anys un fenomen social, no des de l'objectivitat «pura» però sí sent «just» amb el que explica. Per això no el preocupa l'ús que s'ha fet de la seva imatge al marge del seu control. «No ho pots controlar, però si has fet la teva feina bé a l'inici, trepitges terra ferma», va expressar.
Babette Warendorf, coordinadora d'exposicions del World Press Photo, va apuntar precisament que enguany destaca per sobre d'altres temes el que tracta la fotografia de John Moore: la immigració. «Per al jurat, va ser un tema molt important», no només per la fotografia de l'any, sinó també per la Story de l'any a un reportatge sobre la caravana de migrants centreamericans o les migracions derivades de la guerra de Síria. «Per al jurat, aquest és un dels problemes més grans d'aquests temps», va destacar.
Tot i això, creu que cada cop abunden més a les categories (i als guardons) d'actualitat i contemporanis temes sobre el postconflicte. «Cada cop podem gaudir més del periodisme que s'enfoca en les solucions i no només a mostrar el patiment de la gent i qüestions negatives», va dir. Warendorf es refereix, amb aquestes paraules, a un reportatge premiat de Catalina Martín Chico sobre l'accés a la maternitat de les exguerrilleres de les FARC, que la tenien vetada durant els llargs anys de conflicte colombià. El final de la guer-ra ha transformat les seves expectatives de vida.
El World Press Photo 2019 ha tingut la participació de gairebé 5.000 fotògrafs, 894 dels quals dones -el 18,7% més que en l'edició del 2018- i 80.000 imatges presentades. Entre els 43 guanyadors, 14 dones i 29 homes, 19 dels quals ja havien estat premiats al concurs.
