Eduard Amigó Cuscó, assegut en una cadira de rodes per culpa de l'ictus que va patir fa tres anys i amb un físic molt migrat, ha llançat a terra el seu DNI. "Aquest senyor no sóc jo", ha afirmat. Després, també ha tirat a terra el de soci d'un club de música, el dels estudis de taxidèrmia que va fer, el de la Federació Catalana d'Escacs de la qual va formar part i de la de tennis taula, i el d'un cine club. "El que he fet és el resultat de tot això", ha tornat a afirmar. Es referia a les obres que pengen de les parets o reposen al terra de l'Espai7 del Centre Cultural el Casino de Manresa, on Amigó, nascut a Sant Cugat Sesgarrigues (Vilafranca del Penedès) exposa per primera vegada. A l'Espai7 i a Manresa, on resideix actualment.

(Fotografia: Mireia Arso)

Una trentena de persones han assistit, aquest migdia, a la posada de llarg de "Cosmogonies", que es pot veure a l'Espai7 fins al 9 de juny (de dimarts a diumenge i els festius, de 6 de la tarda a 9 del vespre) i que recull els projectes de l'artista Transparències i Quitrans, ambdós inspirats en la seva recerca espiritual, els seu cosmos interior.

Previ a les paraules que ha adreçat als assistents, hi ha hagut un acció performativa a càrrec de la ballaria Olga Álvarez i la seva companyia La Taimada. L'escenari, un llit. Una parella s'hi asseu i, de sobte, ella, queda inanimada. No es pot moure. Els braços li cauen i el cap no se li aguanta. Ell, a la fi, l'estira bé, la posa còmoda, la desvesteix amb molt de compte i la renta amb una esponja amb tota la suavitat del món. Després, li creua els braços i les cames i deixa escapar l'aire del matalàs on jau, de manera que el cos es va enfonsant. Tota una metàfora de la malaltia d'Amigó que, amb una adequada música de fons, ha trasbalsat i commogut a parts iguals els presents.

(Fotografia: Mireia Arso)

Durant l'acció, s'ha projectat en una pantalla un vídeo del 2011, Arrels, amb Amigó autònom, lliure, dedicat en cos i ànima al seu procés cratiu. Ell mateix s'ha volgut explicar al públic, malgrat les dificultats per fer-ho. Ha dit que les seves són obres "fetes des d'una voluntat de no fer". Ha parlat de l'ictus que va patir fa tres anys, quan vivia a casa seva, i ha llegit un fragment d'un llibre sobre el seu univers creatiu. Abans, ha esquinçat una peça de les quatre que integren l'obra més actual de l'exposició fent seu el moviment japonès antibel·licista Gutai, sorgit al japó després de la II Guerra Mundial de la mà d'un grup d'artistes nipons.

Un vermut ha clos la presentació als manresans del món d'Amigó, de les seves "Cosmogonies".