25 de maig de 2019
25.05.2019

Una passejada més enllà del mur

George R.R. Martin s'ha fet molt popular per la saga «Cançó de gel i foc», però la seva obra recorre molts camins del món fantàstic

24.05.2019 | 23:47
Una passejada més enllà del mur

Ara que Juego de Tronos ja és història, com a mínim en l'àmbit televisiu (19,3 milions de persones van veure l'últim episodi en directe als Estats Unit), el focus i el destí de Ponent tornen a les mans del seu pare creador. I és que tot i que HBO ja ha abaixat la persiana de la seva ficció estrella de l'última dècada, a la Cançó de gel i foc literària encara li queden dues entregues més: una de pràcticament ja escrita i pendent de publicar ( Vents d'hivern ) i una altra de la qual George R. R. Martin diu que encara no n'ha creat ni tan sols un document de Word i que només sabem que durà per títol Somni de primavera .

Aquests dos llibres, més o menys allunyats del final de la sèrie televisiva, seran el punt final d'una ambiciosa novel·la riu que Martin va començar a forjar l'any 1991 i que s'ha convertit en l'espina dorsal de la seva obra literària. Ara bé, lluny de dracs, khaleesis i murs de gel, Martin s'ha destacat com un creador prolífic, dotat d'una imaginació extraordinària i amb un estil versàtil capaç d'adaptar-se als diferents registres del gènere fantàstic.


Amors a les estrelles

L'any 1948, als 26 anys, Martin va irrompre publicant la novel·la breu Una canción para Lya , la història dels telèpates Robb i Lyanna – ehem, ehem – i un debut enlluernador basat en els cultes religiosos i els alenígenes. Precisament la fascinació per crear noves cultures el va fer mereixedor del prestigiós premi Hugo l'any 1975 amb el treball titulat Una canción para Lya , ara pràcticament introbable en castellà.

Aquesta era la primera pedra d'una trajectòria que havia començat a edificar, un lustre abans, venent els seus primers relats a diverses revistes de ciència-ficció. Unes historietes curtes que beuen directament de l'herència clàssica de la fantasia i que mai ha deixat de conrear fins al punt que, moltes d'elles, han vist la llum posteriorment en forma de reculls de relats.

Més accessible gràcies a les reedicions que el seu primer treball és, en canvi, Muerte de la luz , segon llibre i primera novel·la llarga de l'autor; un text que combina el retrobament de dos antics amants en un planeta condemnat a l'extinció amb un estil on la llavor de la posterior Cançó de gel i foc ja treu el cap amb força: creences d'arrel tradicional, civilitzacions perdudes, noms impossibles, ciutats monumentals de glòria apagada... i banquets!


L'horror també brilla

Però els primers anys de Martin també van servir per explorar algunes de les seves idees, en perspectiva, més esbojarrades. És el cas de la també reeditada recentment Sueño del Fevre , on s'atreveix a sacsejar tot un clàssic del terror com les novel·les de vampirs. Ara bé, com una resposta estripada a les cròniques d'Anne Rice, aquests xucla-sangs també és fan seu el delta i les aigües del Mississipí tot i que despullats de qualsevol aura de mitomania. Ens trobem, doncs, amb uns vampirs malalts i allunyats del mite seductor que tants autors s'han esforçat a donar-los.

És amb aquesta obra on l'autor posa la seva mestria al servei d'un altre dels gèneres històricament menystinguts de la literatura: l'horror. Un àmbit en què, barrejat amb el de la ciència-ficció, Martin ha donat altres títols com Nightflyers , reconvertida també en una sèrie televisiva estrenada a l'ombra de Juego de Tronos i amb un èxit molt menor, sense comptar, però, que es basen en llibres separats per dècades i milers de pàgines d'experiència acumulada per l'escriptor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.