04 de juny de 2019
04.06.2019
Regió7

La vida de Macià vista pel fotoperiodista manresà Josep Gaspar

Apareix un conjunt d'imatges publicades al diari Mundo Gráfico sobre l'activitat pública del president a principi dels anys 30

03.06.2019 | 23:23

Se'ls va conèixer com els Tres Reis Mags perquè van revolucionar el negoci del fotoperiodisme a la Barcelona del principi de la dècada dels 30 del segle XX. Josep Maria Sagarra (Sarrià, 1885-Barcelona, 1959), Pablo Luis Tor-rents (Montevideo, Uruguai, 1893-1966) i el manresà Josep Gaspar i Serra (1892-1970) estaven sempre al peu del canó i un dels personatges que més van retratar va ser el president Francesc Macià. Un lot d'una trentena de fotografies publicades al diari Mundo Gráfico, i que acaba de sortir a la llum, aporta nous testimonis de la vida pública del màxim representant polític del país.

«Sempre estic atent a les fotografies que surten a la venda al portal todocoleccion.net», explica l'historiador manresà Joan Esculies: «Fa uns dies, en vaig veure una del president Macià, un retrat dedicat 'a los amigos de Mundo Gráfico' per donar a conèixer la realitat catalana 'a los otros pueblos amigos de España'. Algú la va comprar per 180 euros. Al cap d'un parell de dies, en van sortir dues més, i vaig imaginar que formaven part d'un lot. Em vaig posar en contacte amb el venedor i em van confirmar que tenien 29 fotos».

Aleshores, Esculies va demanar al propietari que s'esperés a vendre cap foto més perquè es posaria en contacte amb l'Espai Macià, un centre de divulgació de la figura del president de la Generalitat ubicat a les Borges Blanques. Finalment, però, l'Ajuntament de la capital de les Garrigues va declinar la compra. El conjunt podria anar a parar ara a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Gaspar, des del cel i des de terra


Tal com expliquen els autors del llibre Reporters gràfics. Barcelona, 1900-1939, parlant dels Tres Reis Mags, «la nova societat, que va funcionar a tota màquina fins a l'any 1932, va provocar un autèntic terratrèmol en el negoci del reporterisme gràfic a la ciutat». Josep Gaspar, fill d'una família de botiguers de Manresa, es va dedicar tant a la fotografia com a l'aleshores incipient cinematografia.

Conegut pels seus reportatges aeris -al web memoria.cat es poden veure 24 fotografies de Manresa a vol d'ocell-, Gaspar va viure una reeixida trajectòria que va titubejar després de la guerra. Les penúries econòmiques el van dur a l'Urugai per treballar amb l'antic soci Pablo Luis Torrents, una aventura en territori sud-americà que va tenir alts i baixos. Després, el manresà es va instal·lar a l'Argentina, i va tornar a aixecar el cap. Però un dia va ser atropellat per un cotxe a Buenos Aires i ja li va ser impossible fer mai més una vida normal. De retorn a Barcelona, Gaspar va morir el desembre del 1970 als 77 anys, a l'Hospital Clínic, i, sense que l'acompanyés cap familiar en l'hora pòstuma, va ser enterrat en una fossa comuna del cementiri de Montjuïc.

Tres punts de vista diferents


Al costat dels socis Sagarra i Torrents, Gaspar va marcar un punt d'inflexió en el sector del fotoperiodisme. Rere les fotografies, hi estampaven el tampó amb el nom de tots tres; alhora, però, cadascun d'ells signava individualment les còpies que enviaven als mitjans dels quals eren corresponsals. Resultat: tres firmes per a una mateixa fotografia i la impossibilitat absoluta de tenir tota la certesa de l'autoria de cada imatge. Tot i això, les fotografies que s'ensenyen en aquest reportatge porten la signatura de Josep Gaspar i Serra.

Per entendre la vocació professional dels tres reporters és interessant fixar-se en una de les estratègies que feien servir, i que s'explica en el llibre esmentat. Quan anaven a cobrir un acte, intentaven obtenir les imatges des de tres punts de vista diferents: Sagarra, a peu de car-rer; un altre des del capdamunt d'una escala; i el tercer, dalt d'un terrat.

Tretze de les 29 fotografies del lot porten la firma de Gaspar, i en el conjunt hi ha des d'actes públics com la visita a una exposició de clavells a Sitges fins a la recepció als militars presos en la sublevació que va tenir lloc a Jaca el desembre del 1930 i que havien estat alliberats amb l'adveniment de la Segona República espanyola. «També hi ha fotografies de la proclamació de la República a Catalunya», apunta Esculies: «Però, com la majoria d'imatges que tenim d'aquest esdeveniment, són de l'endemà i dels dies següents perquè el dia que Macià va fer el seu pronunciament va anar tot molt ràpid i no hi havia fotògrafs».

Per a l'historiador i periodista manresà, «les fotografies reiteren l'enorme popularitat que tenia el president Macià, una persona amb molt carisma que era un ídol de masses». Un altre detall que es pot apreciar és que «Francesc Macià es destacava de les altres persones que tenia al costat quan li feien una fotografia perquè portava una americana de color gris. De fet, era tan popular que hi havia gent que demanava de fer-se una americana amb el color gris Macià».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.