CRÍTICA | «Mascotas 2», un film familiar crispetaire per a l'estiu

El cinema animat ha esdevingut en les últimes dècades un dels territoris artístics més fèrtils creativament. I, a més, s'ha convertit en un dels gèneres amb més acceptació popular. Hollywood ha explotat oportunament aquest filó comercial tan llaminer i ha propiciat, consegüentment, la irrupció en els da-rers temps de tot un seguit de productores especialitzades en aquest tipus de cinema. Illumination va néixer fa nou anys i s'ha imposat amb títols com Gru: mi villano favorito i Los Minions. I el 2016 assolí un èxit comercial, tan descomunal com inesperat, amb Mascotes, que copiava descaradament el concepte inicial de la llegendària Toy Story (els animals domèstics substituïen les joguines). La seva seqüela, inevitable, aplega els protagonistes de la cinta precedent, però també hi incorpora nous personatges. Max té por de perdre el seu estatus privilegiat quan la seva propietària es casa i té un fill. D'altra banda, la gosseta Gidget intenta recuperar un objecte preuat que és en un apartament on viuen molts gats. I el conillet Snoewman vol alliberar un tigre blanc que és tractat despietadament en un circ.