Montserrat Pratdesaba (Sant Quirze de Besora, 1963), coneguda com a Big Mama Montse, és la veu més rellevant de blues a Catalunya dels darrers 30 anys. A més, és la presidenta de la Societat de Blues de Barcelona i també la vicepresidenta de l'Associació Professional de Músics de Catalunya. Dissabte tocarà a la sala El Sielu de Manresa a les 22.30 h en la 20a edició del Festival de Blues.

El 2018 va celebrar 30 anys de carrera com a Big Mama. Un any després, com valora la fita?

Fins fa poc he estat fent la gira de celebració dels 30 anys. És una sensació de benestar, de felicitat. Ha estat molt complicat arribar-hi i és molt bonic veure que és una celebració no només per a tu, sinó per a més persones.

En quin moment es troba actualment?

Encara segueixo celebrant els 30 anys. També estic en un projecte molt bonic amb dues dones més, Sister Marion i Sweet Marta, que es diu Womblues i on cantem cançons del passat, les revisem i els donem el nostre toc. És un projecte que promou la creativitat.

A més de cantar, sempre ha estat involucrada en el vessant pedagògic de la música. Li agrada tant com cantar?

Actualment soc professora de blues a Barcelona, i la veritat és que ho gaudeixo moltíssim. Soc de les poques persones al país que ensenyo blues, però amb un vessant clàssic. Tinc bastants alumnes. També és una manera d'apropar aquest estil als més menuts, fem tallers a les escoles, és una manera de connectar amb tot tipus de gent.

En quin punt es troba el blues a Catalunya respecte de quan va començar a cantar?

Ara les coses han canviat moltíssim. Quan jo vaig començar érem quatre gats, estava molt poc estès entre els músics. Ara, per sort, hi ha molts artistes que s'han consolidat a través del blues. Hi ha més públic, més festivals... Continuem treballant per tenir més visibilitat, però ara el reconeixement és molt millor que el de fa uns anys. Tot i així, segueix sent un estil molt poc mediàtic, s'ha de tenir molta paciència i treballar molt dur.

En aquest sentit, li ha costat molt al llarg dels anys trobar bons músics de blues que l'acompanyin?

Sí, sobretot en seccions rítmiques com poden ser baixos o bateries, no tant en els apartats harmònics. Això ha fet que durant molts anys hagi hagut d'acudir a músics que venen del jazz, del vessant més clàssic, que és el que m'agrada a mi. Això ha fet que el meu estil, en certa manera, hagi estat influït per tots els músics que m'han acompanyat, que han sigut molts i molt variats. Al cap i a la fi, Big Mama és una marca, i han estat molts els que l'han perfilada.

Quins d'aquests músics destacaria?

Uf ... N'hi ha tants que és impossible dir-los tots. Però Víctor Uris, un harmonista amb qui he treballat molt; Joan Pau Comellas; Víctor Puertas; Sister Marion, amb qui estic treballant actualment; el pianista Ignasi Terraza... I molts més. Tots ells han tingut una influència capital en algun punt de la meva trajectòria.

Quan va començar a dedicar-se professionalment a la música treballava a TV3

La meva formació és enginyera de telecomunicacions especialista en imatge i so. Tenia una bona feina però vaig adonar-me que volia cantar, i no m'hi podria dedicar si tenia altres obligacions.

Creu que és una aposta que es pot fer avui en dia tenint en compte els problemes econòmics que té la gent?

És una decisió valenta, però no me'n penedeixo pas. Al final, si tens un somni has d'intentar fer-lo realitat. Té un risc, però quan mires enrere veus que has construït coses de les quals et sents orgullosa, i això val molt.

Com aguanta la veu el pas dels anys?

Cada veu és un món, depèn de molts factors. N'hi ha que amb els anys milloren i agafen més consistència.

En el seu cas, com li ha canviat la veu al llarg del temps?

Jo abans fumava molt i va arribar un punt en què vaig prendre consciència que havia de cuidar-me la veu, i va millorar. És la meva eina de treball i hi ha molta gent que potser no fa aquest pas de tenir-ne cura, i els anys es noten. Ara ha canviat de color, he treballat registres més greus. El fet de cuidar-me la veu m'ha fet millorar.

Com serà el concert que es veurà aquest cap de setmana?

Serà una proposta musical en clau femenina. Cantaré acompanyada de Sister Marion, amb qui porto bastant de temps. Tocarem peces pròpies i també d'altres dones, farem un repertori molt variat. Serà un concert molt intens, en el què hi haurà moments d'alegria i tristesa.