Molts sectors van patir la patacada de la crisi econòmica que va esclatar entre el 2007 i el 2008, i pocs, com el de l'arquitectura, van viure una davallada tan brusca. Josep Xoy (Berga, 1957) es va refugiar en la fotografia per distreure el pensament i va iniciar, així, una inesperada relació amb aquesta pràctica, meitat art i meitat tècnica, que amb el pas dels anys ha anat aprofundint fins al punt que va muntar un estudi a casa per dur a terme els seus projectes. Avui, a les 20.30 h, presenta el treball Diàlegs amb el silenci, a la Casa Lluvià de Manresa.

«El silenci és important», apunta Xoy: «Tant per escoltar-se a un mateix com per poder escoltar els altres». A través d'una dotzena de sèries de tres fotografies cadascuna, protagonitzades per models femenins, el berguedà insta l'espectador a compartir les seves reflexions que expressa, entre d'altres, en títols com Assassinats consecutius, Buscant la llibertat i Somnis impossibles. «Amb cada trilogia tinc clar que vull explicar un concepte, una història, però soc conscient que el que les mirarà potser interpreta coses diferents», afegeix l'autor.

De jove, Josep Xoy havia conreat la pintura a l'oli i recorda que «vaig tenir un mestre que deia que és important saber quan has de deixar un quadre; amb la fotografia passa el mateix». Les seves instantànies tenen un component escenogràfic destacat, una despesa creativa d' atrezzo i «poc retoc digital, en els fons sobretot».

Un exemple n'és Ferides i sensacions, que «parla de les ferides de tot tipus que et provoca la vida i, alhora, de la capacitat que tenim per curar-nos». A Crits i silencis, Xoy posa sobre la taula «un tema com la llibertat, ja sigui en clau individual o bé de país». En el tríptic Fake news, on hi veiem un televisor vell, pàgines de diari i un lliri sobre una taula, culmina amb la imatge d'una model que «a través d'un embut s'empassa tot el que ens diuen els mitjans».

La simbologia, indica Xoy, és un dels elements claus de les seves composicions fotogràfiques: «Cal mirar la imatge i veure-hi els elements que hi ha. Per exemple, en una de les sèries hi ha una serp que, amb el seu verí, simbolitza el mal del món i tot allò que fa servir el poder per mantenir-nos emmordassats».

Tot i que hi ha molts títols que remeten directament a una denúncia d'alguna de les greus problemàtiques que pateix el planeta avui en dia, «no he volgut fer un treball pessimista, també hi ha missatges d'esperança», apunta Xoy. Pel que fa a les models, «n'hi ha que són noies conegudes, com l'esteticista de la meva dona, d'altres amb les quals hi contactes a través de pàgines d'intercanvi entre models i fotògrafs, també hi ha alguna companya de l'Agrupació Fotogràfica Tallers d'Arts i Oficis, de la qual en soc membre...».

Josep Xoy reconeix que «la fotografia m'ha ajudat molt» des de l'esclat de la crisi que va afectar la seva trajectòria com a arquitecte. «Abans, jo era dels que feien les típiques fotografies de vacances, però el 2007 m'hi vaig començar a aficionar, i a l'inici retratava papallones», afegeix qui va ser alcalde de Berga per un breu període de temps l'any 2007.

Com diu el títol de l'exposició, a Xoy li agrada parlar amb el silenci. «Vivim temps de molt soroll, i el silenci i el diàleg són dues actituds que ens ajuden a empatitzar amb els altres», afirma.