«Sed de mal»

Pla de detall d'unes mans accionant una bomba de rellotgeria. Gir a la dreta, i al fons veiem una parella venint pel carrer. L'home de la bomba, d'esquena, els guaita i corre a l'altra banda de la travessera. L'ombra es projecta per la paret, fins que ell va a un automòbil aparcat, obre el portamaletes i hi diposita la seva càrrega mortal. Se'n va de pla, mentre la parella, vistos en un moviment de càmera en picat, es fica al cotxe i surt endavant. Una grua per damunt de l'edifici ens permet recollir el vehicle que enfila el carrer principal, fins que un urbà el para per permetre el pas a vianants. La càmera efectua un tràveling de retrocés per deixar espai a la posterior arrancada. El cotxe avança uns metres fotografiat en lleuger picat, per acabar parant-se en un altre estop. Passen Charlton Heston i Janet Leigh com a vianants en perpendicular i en direcció a l'esquer-ra. El cotxe els encalça en paral·lel. Tràveling seguint Heston i Leigh fins que sobrepassen l'auto, ara parat en un altre pas de vianants. Heston i Leigh continuen recte barrejats amb la gent que s'hi encreua. El cotxe i ells tornen a anar en paral·lel, quan s'aturen a la frontera americana. Pel diàleg amb els guàrdies sabem que Heston és un policia mexicà, i Leigh la seva dona americana. El cotxe està ocupat per un home madur i una jove. Heston i Leigh segueixen, però el cotxe surt de pla. Els acabats de casar ramblegen. Ell l'agafa i li fa un petó al mig del car-rer. Se sent una explosió?

Aquest és l'inici de Sed de mal, un famós pla-seqüència narratiu, més complicat que els teatrals de Hitchcock a La soga i els descriptius que més tard rodaran De Palma, Scorsese i Altman. Per a mi, un dels moments estel·lars del cinema.

Després de les enormes dificultats de rodatge en el seu periple europeu a la primera meitat dels 50, Orson Welles torna als Estats Units per a un muntatge teatral d' El rei Lear a Nova York, que s'ha de clausurar quan en una caiguda en un assaig es trenca una cama i ha de fer unes quantes funcions més en una cadira de rodes. Llavors, el productor de la Universal Albert Zugsmith el crida per oferir-li el paper alimentós del malvat a Sangre en el rancho, dirigida per Jack Arnold. Zugsmith té damunt la taula un guió de Paul Monash basat en una novel·la policíaca de Whit Masterson i el protagonista vol que sigui Charlton Heston (ja una estrella des d' Els deu manaments). Welles pot ser una altra vegada el dolent de la rondalla. Heston es pensa que Orson serà també el director, i per telèfon assegura: «Farè qualsevol film que dirigeixi Orson Welles». Davant d'aquesta radical declaració, la Universal s'hi emmotlla i el contracta, encara que li paga només el sou com a actor i guionista. Això li permet reescriure el text, canviar força el primer original i traslladar l'acció a la frontera amb Mèxic.

Sed de mal és una de les milors obres de Welles, comparable fins i tot a Ciutadà Kane, una peça fonamental dins del gènere negre, no tan sols per la seva extraodinària posada en escena expressionista i barroca, sinó també per l'arriscada barreja d'elements dramàtics i grotescos, l'ambigüitat que representa Quinlan -bon detectiu i mal policia-, la tensió entre moral i efectivitat, la xenofòbia i la força tràgica d'una mena de Macbeth a l'inrevés, a qui la bruixa Tanya pronostica que no té cap possibilitat de futur. El metratge està farcit d'altres moments impressionants: l'assassinat grandguinyolesc de Grandi, el malson de Janet Leigh al motel, el desenllaç al pont, tot amanit amb el jazz de Henry Mancini.

Mal acollida pel públic americà, el seu triomf a Europa fou obra i gràcia dels francesos de la nouvelle vague.