La firma artesenca Expomon ha produït l'exposició que commemora el 40è aniversari dels Ferrocarils de la Generalitat de Catalunya, que es pot veure actualment al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. Dissenyada per Ámbito Cero, «s'estructura a partir de sis àmbits que tracten temes com els orígens i el futur, el cremallera i l'ús turístic del tren», apunta Carme Cruz, responsable de comunicació d'Expomon.

Les fotografies antigues i els textos donen al visitant l'oportunitat de conèixer la trajectòria viscuda fins ara per una iniciativa pública que va néixer el dia 5 de setembre del 1979 i «va assumir la gestió de les xarxes de via estreta del país, explotades per FEVE», segons s'explica en un dels plafons que vehiculen la mostra. La Generalitat també va agafar «el traspàs de les xarxes ferroviàries, amb el recorregut íntegrament dins de Catalunya, que s'havia fet efectiu el 28 de juliol del 1978».

El precedent pioner de la xarxa que avui constitueix FGC va ser el Tren de Sarrià, del 1863. Al cap de 22 anys, el 1885, el tram de la línia entre Manresa i Berga va significar l'inici del creixement de les línies de ferrocarrils secundaris -els car-rilets, segons la denominació popular- de la Catalunya Central i Barcelona.

L'extensió de la línia de Sarrià cap al Vallès va suposar la creació dels Ferrocarriles de Catalunya. A partir del 1919, les línies dels carillets de la conca del Llobregat es van unir i van donar lloc a la xarxa de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans.

Des d'aleshores, la història es va escriure a partir de l'expansió i la decadència dels anys 70 del segle XX. L'assumpció del servei per part de la Generalitat va motivar un creixement que va incloure, entre d'altres, la creació de la linia de la Universitat Autònoma, dels anomenats metros del Vallès i el Baix Llobregat, i de la represa del funcionament del Cremallera de Montserrat. En clau de reptes de futur, FGC té en cartera la unió entre la plaça Espanya i Gràcia, a Barcelona, i un túnel directe des del Vallès a la capital.

L'exposició es va posar en marxa al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, amb l'assistència del president Quim Torra. Ara fa estada a Vilanova i la Geltrú i, més endavant, està prevista una itinerància per diversos punts del país vinculats a la història de FGC.