Pegasus diu adeu amb energia

Santi Arisa (Manresa, 1947) està trist per l'adeu de Pegasus, la banda de jazz fusió que amb les seves composicions instrumentals va aconseguir enfilar-se a la llista de Los 40 Principals als anys 80. Però alhora està satisfet de poder cloure els 40 anys de trajectòria del grup havent mantingut els quatre integrants originals: Rafa Escoté (baix), Josep Mas Kitflus (piano), Max Sunyer (guitarra) i el bagenc a la bateria. «Vam començar junts i hem decidit deixar-ho junts. Això ho poden dir pocs grups. I marxem tocant a l'escenari, que és el que ens agrada», apunta.

La gira de comiat, que ja ha passat per Girona, Tarragona, Palma de Mallorca i Parets del Vallès, arriba diumenge (18 h) a la Sala Gran del teatre Kursaal de Manresa. A Pegasus, que en la seva darrera etapa ha rebut la injecció d'energia del percussionista Dan Arisa, encara li queda un concert a la sala Luz de Gas de Barcelona, el 6 de febrer, i estan oberts a fer nous concerts durant aquest any. El seu objectiu són les festes de la Mercè: planegen una actuació a la plaça de la Catedral de la capital catalana.

Pegasus es va formar amb músics que ja tenien experiència en altres reconegudes formacions (Iceberg, els manresans Fusioon...) i que es van fer amics mentre treballaven als estudis de gravació com a músics de sessió i compartint bolos. Es van atrevir a fer música instrumental «quan la música sense cantar ja s'anava desfent, i és bastant insòlit que hàgim aguantat així durant tant de temps». Pegasus també van ser pioners, juntament amb La Polla Records, a autoproduir-se el primer disc, Nuevos encuentros, amb el segell Pegasus Records.

Arisa remarca que la seva proposta va tenir molt bona acollida a l'Estat espanyol (van arribar a vendre entre 15.000 i 20.000 discos i els seguidors els anaven a rebre a l'aeroport) i que els va ajudar el fet que les seves melodies diàfanes i experimentals «encaixaven per fer sintonies a la ràdio, on se sentien cada dia. Quan tocàvem en directe, el públic ens seguia en la melodia que coneixia, però ja no podia fer-ho en les improvisacions». També destaca que «la gent jove que estudiava música moderna es va fer seguidora de Pegasus, perquè veien que fèiem el que estaven estudiant, i nosaltres ho fèiem perquè era el que ens sortia».

Havent esdevingut un grup referent a l'Estat, van impulsar la seva expansió internacional al festival de jazz de Montreux (Suïssa) el 1984, on el ministeri de Cultura va muntar la nit espanyola amb Paco de Lucía i Tete Montoliu. Allà van brillar propostes innovadores com la inclusió de la txalaparta i d'una estructura amb paelles, i van gravar un disc en directe. L'actuació els va servir de trampolí per actuar al Carnegie Hall de Nova York, i fins i tot el New York Times va fer referència dels especials elements de percussió. També van obtenir molt reconeixement per la banda sonora que van crear per a la pel·lícula Berlín, simfonia d'una gran ciutat, de Walter Ruttmann (1927), enregistrada el 1986; i que els va portar a actuar al Festival de Cinema de Miami. Va ser l'espectacle amb el qual Pegasus va inaugurar la programació de Musibloc a Manresa el 28 de febrer del 1988.

Després d'alentir els seus compromisos els anys 90, Pegasus va reaparèixer el 2007, i va gestar una nova gira «en la qual els nostres seguidors venien amb els seus fills». En aquesta nova etapa es va sumar al grup Dani Arisa, fill de Santi Arisa: «La seva entrada va ser una injecció d'energia». Dan Arisa (Manresa, 1982) va néixer gairebé amb la banda (es va adormir dins del bombo de la bateria durant un assaig) i n'ha estat fan «tota la vida», i per això la incorporació «em va fer molta il·lusió i alhora molt respecte. Va ser un repte». En els concerts de comiat interpreten els temes més emblemàtics del grup. I continuen tenint molta corda: Santi Arisa complirà 73 anys el proper 7 de març, dia al qual arribarà en ple concert a la sala Sputnik de Solsona amb Lakatans, grup anterior a Pegasus amb el qual va innovar amb la sardanova, i del qual també formen part Kitflus, Escoté i Dan Arisa.