«M'incomoda la construcció social sobre què ha de ser la maternitat»

La sortida de Boulder havia generat expectació després de l'èxit del seu debut novel·lístic, Permagel. Però Baltasar admet que hauria sentit algun pes si hagués intentat fer un llibre semblant o hagués intentat acontentar algú. A Boulder, l'autora narra la història d'una dona solitària i com afronta l'arribada de l'amor i de la maternitat. Reconeix que, a ella, «aquesta construcció social del que ha de ser la maternitat i com hem de ser bones mares» li causa «molt malestar i incomoditat».

Baltasar ha escrit Boulder tres vegades, les dues primeres, reconeix, les va «lluitar molt» i «no n'estava satisfeta», i a la tercera es «va rendir i va sortir filada de principi a fi. Eren històries diferents i no em satisfeien». Després dels dos primers intents, l'escriptora es va preguntar a si mateixa: «Com comença aquesta història?». I va anar fins a un record seu quan amb 20 anys anava per Xile amb una motxilla i una nit de temporal va comprar un bitllet per un mercant. «Va ser una nit de temporal horrorosa i em pensava que em moriria perquè les onades se m'enduien, però vaig sobreviure», i «quan va desembarcar el vaixell vaig pensar que si anés sola els demanaria per quedar-me. Em vaig enamorar d'aquella intensitat».

Quan va començar a escriure Boulder, de seguida va descobrir la protagonista i va saber com sentia i pensava, i a partir d'aquí va néixer la història. «He trobat la dona que volia trobar escrivint Boulder, una dona que hauria pogut ser o que m'hauria agradat ser en un determinat moment i una dona que sent com jo m'he sentit moltes vegades».

L'escriptora explica que les protagonistes de les dues novel·les tenen relació perquè «són dones solitàries, que volen estar soles i sembla que la vida no els ho permet». A Boulder, detalla, la protagonista vol mantenir els seus espais de solitud, però a partir de l'amor comença a prendre decisions que no estan en coherència amb el que ella sent, com ara ser mare. «En el moment que accepta ser mare, quan no ho vol ser, encara és pitjor i entra en incoherències. Quan entres en incoherències, et debilites», apunta.

La protagonista viu la relació de la seva parella i la filla i se'n sent exclosa, però en alguns moments també se sent mare i ho gaudeix. «He viscut els dos personatges a la vegada, he estat mare biològica i he gaudit de l'embaràs, del part i la lactància, però m'he vist a mi mateixa amb la mirada de la Boulder». Explica que s'ha trobat en una classe amb la llevadora i les altres embarassades i pensant que no suportava ser allà i voliamarxar. «Per una banda, ho gaudeixes i, per altra, tota aquesta construcció social del que ha de ser la maternitat i com ser bones mares em causa molt malestar i incomoditat, i he creat un personatge que la incomoditat la viu no sent ella la mare biològica», anota Baltasar.

Pel que fa a l'escriptura, l'autora admet que té molta cura del llenguatge i que el treballa molt poèticament. «No em sento que hagi abandonat la poesia, sinó que tinc els mateixos problemes que tenia quan escrivia poesia, i que són buscar cert ritme i que una paraula ha de ser plana i no aguda», afirma. Creu que amb la narrativa hi surt guanyant perquè «és un projecte molt més llarg que un poemari», i perquè el fet de crear un personatge «és molt sanador. Escrivia una poesia molt des del jo i confessional, en una novel·la crees un personatge que diu les mateixes coses que podia expressar en la poesia, però hi ha una distància molt terapèutica».

Baltasar assegura que Permagel li ha donat «moltíssimes alegries» i ho ha rebut tot, diu, «amb certa sorpresa i calma. Intento aprofitar tot allò de bo que em porta la vida perquè sé que passarà», i sobretot el seu objectiu és que tot això no la «canviï» ni la «tombi», ni la converteixi en «una altra persona». Tot i l'èxit de la primera obra, assenyala que no ha notat «cap pes» en escriure Boulder.

L'autora explica que segueix en peu fer una trilogia i acabar amb Mamut. «Està començat però ara em dedicaré a acompanyar Boulder», afirma.