Molts estan descobrint durant el confinament pel coronavirus unes habilitats culinàries fins llavors inexistents, però el cinema gastronòmic potser despertarà noves vocacions a través de pel·lícules com El festí de Babette, Vatel, Como agua para chocolate o Julie i Julia. De llibres de cuina n'hi ha milers, però els que no tenen interioritzat l'hàbit de la lectura, que són legió, potser s'aproximen a l'art de cuinar amb l'ajuda del cinema, i això és el que proposen des del CETT, centre universitari de turisme, hostaleria i gastronomia adscrit a la Universitat de Barcelona.

Els experts del CETT obren la llista amb la que consideren la Ciutadà Kane de les pel·lícules gastronòmiques, El festí de Babette (1987), basada en un relat de Karen Blixen, que descriu com era un sopar de l'alta cuina francesa a final del segle XIX. En aquesta desena de films proposats destaquen clàssics com Vatel, amb un incommensurable Gerard Depardieu en la pell del mestre de cerimònies i cuiner francès François Vatel, inventor de la famosa crème chantilly, la nata muntada dels nostres dies; Como agua para chocolate, Comer, beber, amar, d'Ang Lee, Julie i Julia, de Nora Ephron, amb Meryl Streep en el paper de la mítica cuinera Julia Child, que va ensenyar la cuina francesa als seus compatriotes.

Altres propostes són menys conegudes però no per això menys estimulants: Un viaje de 10 metros, situada al sud de França, on es produeix un duel entre un restaurant amb estrella Michelin i un altre que acaba d'obrir una família d'emigrants de l'Índia; la grega Un toc de canyella o la italiana E il Cibo va, que descobreix el viatge de la cuina italiana als Estats Units o l'Argentina de la mà dels emigrants de final del segle XIX.

El llibre Cine a la carta, d'Helena García Ulldemolins i Pablo Mérida, ofereix més pistes per als futurs cuinetes cinèfils i situa títols com La gran bouffe, Viridiana, The party o La llegenda de l'indomable ( Cold Hand Luke), en la qual Paul Newman s'empassa una infinitat d'ous durs, com a precursores del cinema gastronòmic.

Per a Pablo Mérida, El festí de Babette va marcar un abans i un després en l'associació entre cinema i gastronomia al 1987, ja que a partir de llavors es van succeir El cuiner, el lladre, la seva dona i el seu amant, de Peter Greenaway , El xef enamorat, Deliciosa Marta o les espanyoles Fuera de carta i Dieta mediterrània.

En aquest mateix llibre, els autors s'endinsen en altres cinematografies/gastronomies més exòtiques amb El olor de la papaya verda, la iraniana A través de los olivos, Kandahar o Caramel.

Receptes des del setè art

Per a aquells a qui el confinament se'ls faci llarg, el llibre Cocinar de cine, de dos germans, el cuiner Xabier Gutiérrez i el cineasta Juan Miguel Gutiérrez, amplia encara més les perspectives per poder cuinar de pel·lícula en un passeig per 54 films.

És el mateix Xabier Gutiérrez el que elabora les receptes inspirant-se directament en les pel·lícules com un brou fred de ceba per a una gelatina que li suggereix la famosa escena de Charles Chaplin a La quimera de l'or, en què es menja una bota de cuir, amb els seus claus i els seus cordons degustats com si fossin espaguetis.

Del documental Super size me surten unes mandonguilles planes; El hijo de la novia suggereix en la ment del xef un tiramisú d'idiazabal; i El silenci dels anyells dona lloc a un plat de tonyina vermella.

Escenes amb bon sabor

Com ja va fer el productor audiovisual i crític gastronòmic Pepe Barrena al seu llibre Comer de cine, l'espectador confinat pot fer també l'exercici d'escodrinyar les seqüències gastronòmiques de títols com Àngel, d'Ernst Lubitsch, o La boda del meu millor amic, amb Julia Roberts, o l'animada Ratatouille.

Un exercici de memòria encara pot portar al record joies d'aquest cinema trufat de gastronomia com El padrí, Entre copes, El gatopardo, La festa, Chocolat, Bon Appétit, Sense reserves, La cuinera del president i El chef, la receta de la felicidad.