Els treballs d'excavació arqueològica al fortí del Castellar de la Llacuna (Anoia) tenen la ciutadania de protagonista, aquest 2020. La pandèmia va obligar a suspendre el camp de treball que, des de fa sis anys, portava joves d'arreu del món al jaciment anoienc. La direcció, però, no va voler donar l'any per perdut i va optar per fer una crida a la ciutadania. Així, veïns de la zona i alumnes d'arqueologia, que aquest estiu s'havien quedat sense pràctiques per culpa de la covid-19, han optat per agafar pic i pala i endinsar-se en les restes d'aquest assentament ibèric d'entre els segles III i I aC.

Lluïsa Avante, veïna d'Igualada però amb arrels a la Llacuna, és una de les voluntàries que treballen aquesta setmana al jaciment. «Vaig pensar que era una llàstima que al territori no coneguéssim tot això», justifica. Després de tres dies d'excavacions, qualifica l'experiència de «fantàstica» i lamenta que no es potenciï més «aquest patrimoni».

Mireia Batet, estudiant d'arqueologia i veïna de Sant Quintí de Mediona, també ha optat per sumar-se a una iniciativa que «recomana». Com la majoria de participants, reconeix que el fortí del Castellar «és encara molt desconegut» i posa l'èmfasi en la importància de les seves restes.Les descobertes de la temporada

Una vintena de persones s'han apuntat per fer tasques d'excavació al poblat ibèric de la Llacuna. Cada dia es limita la capacitat a deu, que han d'anar amb mascareta i mantenir les distàncies. Les tasques se centren en l'àrea de l'accés i en el pany de muralla nord, una zona d'alt interès històric. Aquest any, explica la codirectora del jaciment, Mireia Sabaté, estan trobant molta més ceràmica del que és habitual: «De ben segur que ens aportarà molta informació nova».

El jaciment, situat a la serra d'Ancosa, als peus del cim del Castellar, es va descobrir a final dels 70. La doctora Núria Rafel en va excavar una petita àrea, que va confirmar que es tractava d'un assentament ibèric del qual es conservaven algunes habitacions, datat entre els segles III i I aC. No va ser, però, fins al 2012 que l'Ajuntament de la Llacuna i la Universitat de Barcelona van fer una campanya de neteja i sanejament de les restes excavades.

Des del 2014 s'hi estan fent treballs científics i cada estiu campanyes d'excavació i consolidació de les restes descobertes. Fins ara s'ha pogut datar l'assentament a l'ibèric final, entre els segles III i I aC, i s'han descobert més de 12 recintes, part del mur de tanca perimetral i una entrada complexa.

Sabaté remarca la importància que siguin veïns els que s'encarreguen enguany de les excavacions perquè «s'ho facin seu». «La gent no coneix el jaciment i és molt important la divulgació, perquè sobretot ens ajudin a preservar-lo», afegeix. A més de les excavacions, la codirectora confia que, malgrat les restriccions, es pugui fer la visita guiada de cada any per mostrar les noves troballes.