La primera vegada que vaig navegar per internet va ser el 1994. La Pompeu Fabra havia organitzat un seminari sobre el nou prodigi i m'hi vaig apuntar per veure amb els meus propis ulls allò que tant ens havien anunciat a la facultat durant els vuitanta i sobre el qual tant parlaven els experts. Efectivament, premies una cosa que s'acabava de crear que es deia Netscape i, voilà!, tenies el món a l'abast amb un clic. En aquell moment, a tot l'estat només hi havia vint mil ordinadors connectats a la xarxa, però es veia a simple vista que les conseqüències de la popularització d'aquella nova tecnologia serien incalculables. Precisament perquè serien incalculables, el primer que vam fer tots va ser posar-nos a calcular: ens vam llançar a una cursa de pronòstics, previsions i auguris en la qual participàvem des del màxim guru del MIT fins al més modest periodista de Regió7. Tots ens vam apuntar a veure visions i tots hem pogut comprovar fins a quin punt ens hem arribat a equivocar. De tot el que hem predit, n'hem encertat aproximadament la meitat, que és el que hauria encertat un ximpanzé tirant una moneda a l'aire.

La indústria del periodisme imprès va tenir des del primer moment un gran dilema. Publicar els continguts de franc a la xarxa? No semblava una bona idea, però ho van fer els grans i hi van arrossegar els petits. Renunciar a la projecció digital? Fer pagar des del primer dia? Això posava una autopista als pirates de notícies (començant per Google) i a les petites webs informatives que apareixien a l'ombra dels mitjans grans. El dilema, senzillament, no tenia solució.

L'únic segur era que calia portar els diaris tradicionals cap a una gran transformació que ens obligava a obrir camins per terrenys desconeguts. Ha estat un procés complicat i, sovint, desconcertant, però avui Regió7 ja és tant un diari digital com un diari de paper, i té vuitanta mil lectors diaris sumant els dos suports. Més que mai. Molt més del que podíem somniar fa 25 anys.

El procés de canvi no s'ha acabat, i segurament no s'acabarà mai. Però arribats a aquest punt, la pregunta ja no és què serem capaços de fer nosaltres en aquest nou món, si no, si en aquest món d'immediatesa i banalitat hi haurà un nombre prou ampli de ciutadans interessats a llegir informació per saber i per entendre. Cal confiar que sí. Si no és així, tots plegats podem témer el pitjor.