«El món està fet una merda». Les llums de la Sala Gran del Kursaal s'apaguen i, tot seguit, un esclat de música surt a tota potència a través dels altaveus.
Aquest va ser l'inici del concert que Buhos va portar al teatre manresà divendres passat. Les primeres paraules del vocalista de la banda, Guillem Solé, marcaven la tendència de tota l'actuació: una barreja entre ironia i crítica de la situació en què vivim.
Buhos, com tants altres grups de música, preveien un 2020 ple de concerts i festivals. La pandèmia els va estroncar tots els plans i la paraula «reinventar-se», que tant ha sonat al llarg d'aquest darrer any, també va haver de ser la millor aliada dels calafellencs. En el seu cas, i gràcies a l'ajuda de la companyia telefònica Parlem i Estrella Damm, han pogut organitzar una gira pels teatres de les ciutats d'arreu de Catalunya. Tots ells amb entrades exhaurides.
Canviar la plaça per un escenari, les aglomeracions per butaques (amb distància, és clar), i les cerveses per gel hidroalcohòlic. El més impactant de tot: veure els ulls del públic brillants d'alegria i intuir com les seves boques tapades per mascaretes es movien seguint la lletra de les cançons.
Si alguna cosa positiva té el fet d'haver hagut de substituir les festes majors per teatres tancats és la possibilitat d'incloure una bona escenografia. En aquest cas, tant el terra com el sostre i els instruments estaven envoltats per branques i fulles. Al fons, hi havia projectada la imatge d'una ciutat en runes, com si la humanitat s'hagués acabat. I és que, al llarg de tot el concert, el grup va anar fent picades d'ullet a la crisi climàtica, ja fos en forma de cançó com amb frases. Fins i tot, enmig de l'espectacle, tots els integrants de la banda van desaparèixer i va sonar una veu en off fent una reflexió d'aquesta temàtica.
El vocalista del grup introduïa petits monòlegs humorístics entre cançó i cançó que ajudaven a amenitzar el concert. Alguns atrevits trencaven el silenci de la sala per retornar-li algunes de les seves bromes. Aquesta interacció més directa amb el públic és quelcom que el format habitual dels concerts a les places dels pobles i ciutats no és possible. Però sí en una sala i en pandèmia.
Un cop de realitat
Pocs minuts després de començar el concert, un dels tècnics va oferir al vocalista un got amb cervesa. En va fer un glop i van començar a sonar els acords d'un dels temes més coneguts del grup: Birres i més birres. Una cançó que petits i grans han ballat moltes vegades en concerts, discoteques i bars. Els músics bevent i gaudint sense mascareta i els espectadors cantant i ballant sense poder-se aixecar de les butaques.
Les dues cares de la moneda entre la realitat i el que tothom somia evocant l'era precovid.
Va ser un cop de realitat que tant els que estaven dalt l'escenari com el públic van experimentar: una nova modalitat per gaudir d'una festa. Això sí, a les 10 de la nit tothom a casa, que encara hi ha toc de queda.
