Van patir i fins i tot van veure perillar la continuïtat del certamen. Però la vint-i-setena edició del Festival Internacional de Música Classica de Sant Fruitós, que tancava portes fa una setmana, va tirar endavant gràcies «als artistes, al públic, a les empreses i a algunes institucions, que ens van demanar que no llencéssim la tovallola», explica la mezzosoprano Mireia Pintó, presidenta de l’Associació Memorial Eduard Casajoana, promotors del veterà festival de clàssica de la Catalunya Central. Ha estat el segon any que el certamen s’ha hagut d’adaptar a una situació pandèmica. I ha estat dificultós en la gestió més enllà de les servituds del virus. Però ha tirat endavant: «Fer-lo ha estat un èxit».

Amb una mitjana de 250 i 300 persones a cadascun dels tres concerts presencials que ha mantingut el festival («la platea sempre ha fet goig»), la propera edició s’ha de repensar tenint en compte, diu Pintó, la «gran inestabilitat que vivim en tots els sentits. Hem après en aquests dos últims anys a adaptar-nos i a tenir capacitat de reacció». I posa l’exemple d’una coproducció operística que havia d’arribar al festival santfruitosenc però que no es va poder fer per una qüestió de logística: no hi ha havia un espai gran per fer de camerino per a trenta artistes. Però, finalment, la coproducció, assenyala Pintó, es veurà al Bages, l’octubre del 2022, al teatre Kursaal de Manresa.

I tot i la incertesa, el que té molt clar la mezzosoprano és que el festival de Sant Fruitós tornarà a proposar una línia encetada el 2020 i que vol donar l’oportunitat d’actuar a joves valors emergents: «Amb el meu marit, el Vladislav Bronevetzky, a més de ser fundadors i portar la direcció artística del festival, som pedagogs a l’ESMUC i veiem clarament els problemes que tenen molts joves per passar del món acadèmic al professional. No n’hi ha gaires, de ponts. No podem subsanar una mancança de país però sí aportar el nostre granet de sorra i que un dels concerts del festival ajudi a visibilitzar aquests joves perquè entrin al circuit professional. I pagar-los un caixet professional a manera de beca». El millor de la proposta? «Que hi ha nivell i talent entre les noves generacions i, al darrere, molt esforç».

La idea per a la vint-i-vuitena edició del festival seria mantenir els quatre concerts prepandèmia els dijous de juliol. I continuar als jardins de Sant Benet: «És un espai emblemàtic de la comarca. El setembre començarem les converses per valorar-ho i negociar-ho tot». No és fàcil crear i, sobretot, mantenir un festival de clàssica com el de Sant Fruitós, apunta Pintó, en una població «d’interior i a l’estiu». «Remem contra corrent però el certamen s’ha fet un nom, els amants de la clàssica el valoren, hem fidelitzat un públic i hem donat visibilitat al poble».

Enguany, el festival es va obrir amb la gira dels 75 anys del compositor manresà Manel Camp. El segon concert va ser el que va donar protagonisme als joves artistes emergents i el va tancar el projecte sobre Emili Vendrell del tenor sallentí Roger Padullés.