Els barcelonins que es van enamorar del poble de Su

«Al capdamunt de la bella riera de Matamargó / hi ha un indret on a l’hivern fa fred i a l’estiu fa calor / tot pujant des de Solsona el camí no serà gens dur / us donem la benvinguda a la noble vila de Su». Així comença la cançó que el grup de folk El Pony Pisador va dedicar gairebé per atzar a aquest poble del Solsonès… i que s’ha acabat convertint en un dels seus èxits.

Fa sis anys que fan música, només aquest estiu han fet una quarantena de concerts… i aquesta cançó és la que mai no els falla. Va néixer d’una broma interna sobre la manera de celebrar els gols de Ronaldo i, també, pel fet que hi passaven sovint per anar actuar al Solsonès.

«Som dels voltants de Barcelona, tenim la seu al barri de Vallvidrera. Però la nostra capital cultural seria la vila de Su», explica en Miquel Pérez.

De fet, al poble hi van fer un concert on van reunir al seu públic més fidel, i van multiplicar per 10 la població que hi viu. «La gent estava entregadíssima», recorden.

Avui actuaran per primer cop a la Fira Mediterrània, presentant el disc que recull aquesta cançó, Jaja Salu2. Es tracta del seu tercer àlbum, que ha estat possible gràcies a la col·laboració dels més de 200 mecenes que els donen suport a través de la plataforma Aixeta.cat. Amb ells comparteixen grup de WhatsApp, concerts, actuacions al canal de Twitch i un podcast.

Aquest quintet és conegut pel seu bon humor i, a la vegada, per ser no ser fidel a cap estil de música tradicional en concret. Van començar per la música irlandesa però van incorporar la nord-americana, la turca, la búlgara i, fins i tot, tarantel·les italianes. Canten en anglès i català, i aquesta nit potser avancen alguna cançó del nou disc, on faran tonades marineres de treball. Sortirà el mes vinent i es dirà It’s never too late for sea shanties.