Elles només volien anar de festa. Diu Sabela Maneiro, que, amb la seva germana bessona, Olaia Maneiro (de 31 anys), i amb Aida Tarrío (de 24) tenien l’única «pretensió» de tocar la pandereta i «passar-ho bé». Ni se’ls havia passat pel cap muntar un grup ni viure de la música. Però Tanxugueiras, aquestes tres pandereteires de Teo, han revolucionat la música tradicional gallega amb un recorregut que aglutina sons propers al pop, al trap i l’electrònica i amb una reinterpretació de cançons populars amb perspectiva de gènere: «Hi ha molta lletra masclista». Per a elles, diu Sabela, «el que es diu és important». Tanxugueiras –nom que prové d’un topònim d’unes finques de la parròquia de Fumaces amb «llegenda inclosa» que parla de llops i focs que no s’apropen a les cases i, per tant, tampoc a elles– actua avui a la Mediterrània. Presentaran temes del seu tercer disc, que sortirà el març, i de l’anterior, Counterpoint (2019). I han de saber que el darrer senzill, Figa, va ser escollit entre els eurofans per participar en el proper festival europeu. No és vinculant però el boom de Tanxugueiras, explica Sabela, les ha «sorprès».

La seva relació amb la música tradicional gallega prové de la seva infantesa, de les associacions que ensenyen a la quitxalla a tocar la pandereta. I uns anys més tard, de les foliades, unes festes gallegues on, un bon dia, per poder tocar, van haver d’apuntar-s’hi. Com a grup. Així naixia Tanxugueiras. Un vídeo d’aquestes tres pandereteires improvisant en els camerinos del festival Celtic Connections, el 2017, va superar les 200.000 visualitzacions. I aquí va començar tot.

Diu Sabela que el secret del seu èxit és «l’espontaneïtat. Ens encanta el que fem i quan una cosa la fas de tot cor...». Creu, també, que van «pitjar la tecla adequada» en un moment «pròsper» per al gènere i amb una música que reuneix «les famílies». Com abans, però ara. Reivindicant la Galícia matriarcal i l’important paper en la música tradicional d’aquestes pandereteiras. Una música, unes lletres i una llengua que prové «de la terra». Oimés quan agafen la pandereta amb la dreta i piquen amb l’esquerra. Marca gallega.