La magnífica Nunca es demasiado tarde ens revelà fa vuit anys la figura d’Uberto Pasolini, un director italià instal·lat a la Gran Bretanya. Aquest parent llunyà del gran Luchino Visconti va deixar el món de la banca i va entrar en el món del cinema com a productor (va impulsar la famosa The Full Monty). Un creador notable –i amb una vocació tardana– que ens torna a convèncer amb el seu nou llargmetratge. Cerca de ti s’inspira en un fet verídic i indaga en una odissea personal certament singular. El protagonista, John, és un humil netejador de finestres que viu en una comunitat d’Irlanda del Nord i pateix una malaltia terminal. La seva darrera missió és poder trobar una família adoptiva per al seu fill de quatre anys, Michael, perquè no té cap familiar ni amic. La seva premissa argumental és certament temible. Però no us espanteu perquè Uberto Pasolini no juga sortosament en la lliga dels melodrames llagrimosos que exploten descaradament la manipulació sentimental. El gran referent de l’autor italià és el cinema del japonès Yasujiro Ozu, que observà la realitat quotidiana amb una contenció expressiva magistral. I Cerca de ti s’erigeix certament en una admirable mostra d’un cinema auster i depurat que aprofundeix en una qüestió tabú (la mort, que també presidia Nunca es demasiado tarde) amb un naturalisme serè i esmolat (una brillant i precisa descripció dels seus personatges) que recorda el millor Ken Loach. La portentosa composició de James Norton (broda el seu paper amb una sobrietat extrema) sap transmetre en cada moment l’esquinçament interior d’un home generós que afronta un repte majúscul. I la química amb el nen Daniel Lamont, que interpreta el seu fill, és prodigiosa. Una crònica delicada, subtil i decididament estremidora que captura nítidament l’emoció més essencial. Una petita gran pel·lícula.
