Pep Garcia trasllada les seves postals sobre l’Alzheimer a l’escenari

El 2018, Pep Garcia publicava Postals presents per a una mare absent (L’Albí), petits «flaixos» escrits del 2011 al 2015, des que la família va detectar els primers símptomes d’Alzheimer a la seva mare, Maria Orri, fins a la seva mort. Unes postals escrites, malgrat la duresa de la malaltia, des d’una «òptica poètica i de bellesa», apunta el gestor cultural i articulista d’aquest diari. Ja llavors li va passar pel cap que aquelles paraules, aquells records, aquells instants traspassessin el paper i es traslladessin a l’escenari. «Hi donava voltes». Fins ara que, finalment, s’ha reconvertit en un espectacle.

El procés començava l’estiu de l’any passat, quan Garcia va pensar en el dibuixant plàstic Toni Ortiz, amb qui es coneixien de fa anys per culpa d’unes vacances familiars a l’Estartit. El va anar a veure a Folgueroles amb el llibre. Ortiz, a qui el mateix Garcia va «empènyer» anys abans a fer una aposta per dibuixar històries en directe amb sorra, li va trucar al cap d’uns dies i li va dir que ja estava dibuixant les postals. I que seria «preciós». Però mancava un tercer element: «Una pianista», subratlla Garcia. I ella acabaria sent la bagenca Elisenda Duocastella, amb qui s’havien enviat uns missatges abans de la pandèmia però amb qui no van coincidir fins al juliol de l’any passat a Artés, on la pianista feia un concert a la població on treballa de docent a l’Escola Municipal de Música. I es va tancar el cercle, diu Garcia: «La pianista era ella!». I ella va dir: «Sí, vull», al muntatge.

Postals presents per a una mare absent, una mirada a l’Alzheimer amb piano (Elisenda Duocastella Pla), sorra (Toni Ortiz Jurado) i paraules (Pep Garcia Orri), s’estrena aquest dissabte a l’Auditori del Conservatori Municipal de Música de Manresa, a les 8 del vespre. El procés de creació conjunta va començar al setembre perquè la intenció, apunta Garcia, és que l’espectacle integri en un sol cos els tres elements que li donen forma. La sorra, com a metàfora de la malaltia: «Els dibuixos amb sorra es difuminen, es transformen, s’esborren», com podrà veure en públic a través d’una gran pantalla. La música, creada expressament i interpretada en directe com a vehicle emocional. I les paraules, ja escrites, com a missatge. De les 27 escenes del llibre en van triar 16, «les que tenen més opcions de ser traspassades a sorra». El muntatge, apunta Garcia, vol anar a «l’essència» i, per tant, busca una posada en escena despullada que serà «neta i austera». Sense escarafalls, que apel·li a «les emocions». I encara que sembli contradictori, utilitzant la «bellesa» per parlar d’una malaltia «gens bella».