«És una edició lluminosa, plena d’oportunitats», afirma Josep Barcons, director artístic del festival Espurnes Barroques, una proposta nascuda fa cinc anys amb la intenció d’unir música, gastronomia i patrimoni barroc a la Catalunya Central. Ho diu perquè al llarg dels quatre caps de setmana del festival (des d’avui i fins al 12 de juny), s’han programat 20 concerts, una conferència, un acte d’homenatge i una exposició en 19 municipis del Solsonès, el Bages, la Segarra i l’Anoia. I aquestes fites comporten una multiplicació de l’oferta i de les col·laboracions amb altres entitats, que permetran que, per primer cop, el festival aculli artistes internacionals. Però sense oblidar el seu ADN: «jugar amb artistes d’aquí i ser aparador dels joves. I ara ja els podem encarregar propostes». Així, el 50% de la programació són produccions pròpies.
Si bé el barroc és l’època del clarobscur, el fil d’aquesta edició avança progressivament de la foscor cap a la llum i per això les cinc propostes d’aquest cap de setmana inicial arrenquen de les tenebres. També comencen els quatre concerts en commemoració dels 500 anys de l’estada del sant a Manresa. I, així, Espurnes Barroques aterra diumenge per primer cop a Barcelona. «És un repte: no sabem la resposta del públic».
EXPOSICIÓ DE TITELLES PORTUGUESOS ANCESTRALS
En el marc de la Fira de Sant Isidre i conjuntament amb el Consell Comarcal del Solsonès, Espurnes Barroques organitza, per primera vegada, una exposició. És una mostra dels Bonecos de Santo Aleixo, uns titelles portuguesos, documentats ja al segle XVIII, que es preserven a la regió de l’Alentejo gràcies al treball del Centro Dramá-tico de Évora (Cendrev). Aquestes relíquies teatrals s’exposen per primer cop a Catalunya. Du-rant la setmana es faran tallers per a 500 escolars del Solsonès, a càrrec dels actors del Cendrev, que actuaran el dissabte 21 de maig a les Torres de Fals. Inauguració avui, a les 20.30 h. Consell Comarcal (Solsona). Fins al 22 de maig. Gratuït
LA REESTRENA MUNDIAL DE LES PARTITURES DE LUIGI TAGLIETTI
Remenant arxius, el jove músic Marc Alomar ha sabut posar en comú partitures per poder completar les Sonates op. 4 de Luigi Taglietti, un músic natural de Brescia que fou un reconegut intèrpret de violoncel. Així, el concert davant del conjunt barroc de Sant Sadurní de la Pedra serà una reestrena mundial, amb Alomar acompanyat per Marta Jiménez, violí; i Sonia Hrechorowicz, clavicèmbal. Abans, taula rodona sobre el rescat del patrimoni i després tast amb trumfos emmascarats de Cambrils, amb Casa Cavallera, Ca la Roseta i Celler Roc Falcon. Dissabte, 11.30 h. Església de Sant Sadurní de La Pedra. 15 euros (+ 3 euros a taquilla)
«BOSQUES UMBROSOS» PER FER HONOR A COANER
La cantata Bosques umbrosos de José de Torres vertebra un programa variat a càrrec del grup emergent Pretérito Imperfecto, liderat per la soprano solsonina Montserrat Isanta i el traverso David Gutiérrez. Tenint en compte que el concert es fa a Coaner, que vol dir bosc negre, també se servirà un pastís Selva Negra, a càrrec de les xocolates solsonines Oro Vivo i la Fleca de la Font de Súria. El grup també oferirà, a la tarda, una actuació social de la residència de Solsona i, dilluns, un concert pedagògic a escolars de Cardona. Diumenge, 11.30 h. Santuari de la Mare de Déu de Coaner (Sant Mateu de Bages). 15 euros (+ 3 euros a taquilla)
ESTRENA A LA PENÍNSULA D'UNA ÒPERA SOBRE SANT IGNASI
Espurnes Barroques aterra a Barcelona, a l’església dels Jesuïtes del carrer Casp, on hi ha l’espasa que Iñígo de Loiola va deixar com a exvot a Montserrat el 1522. Allà el conjunt canari Las Hespérides oferirà en versió concert l’estrena peninsular de l’òpera-oratori San Ignacio de Loyola, de Domenico Zipoli. És una partitura descoberta fa 50 anys a Bolívia, que el grup va estrenar a Las Palmas el 2020. La interpretació s’arrodonirà amb cervesa negra de Casa Dalmases i galetes d’El Rosal, empreses que treballen per a la integració de persones amb diversitat funcional. Diumenge, 17.30 h. Església del Sagrat Cor (Barcelona). 18 euros (+ 3 euros a taquilla)
«Escoltarem música sense veure-hi, com Händel»
El tenor Roger Padullés (Sallent, 1975) va considerar que estaria bé explicar, a través d’un concert, la vida de Georg Friedrich Händel (Halle,1685 – Londres, 1759), considerat una de les figures del barroc que ha influït en la música posterior. La idea va sorgir en assabentar-se d’una coincidència amb el seu contemporani J. S. Bach: tots dos van ser operats dels ulls pel cirurgià (i xarlatà) John Taylor, amb uns resultats fatals. Van acabar cecs.
A través d’oratoris i òperes de Händel, el tenor va concebre una experiència que culmina amb Eclipsi total, una de les àries de l’òpera Samsó, que és una de les figures de l’Antic Testament, a les quals els filisteus cremen els ulls i tallen els cabells. Händel la va escriure quan encara hi veia, i a Eclipsi total Samsó narra com ja no veurà més ni el sol ni la lluna. «Al cap dels anys, quan ja no hi veia, Händel va acompanyar a l’orgue aquesta ària, i les cròniques diuen que mentre tocava plorava. Va ser una música premonitòria», apunta Padullés. Quan arriba el moment d’interpretar aquesta ària, s’apagaran els llums «per fer-nos a la idea del que és escoltar la música sense veure-hi, com li va passar a Händel». El tenor actuarà acompanyat al clavicèmbal i a l’orgue positiu per Dani Espasa i les explicacions entre peça i peça aniran a càrrec de l’actriu Clara Altarriba.
Padullés no coneix encara (i en té ganes) l’església de Sant Pere de Madrona de Pinell de Solsonès (a 20 minuts de Solsona), on tindrà lloc el concert, però no és una tria casual per part d’Espurnes Barroques. L’imponent temple té totes les parets pintades amb unes estampes que són grises. El director artístic del festival, Josep Barcons, destaca que «el fet que Händel perdés la visió reforça la proposta». A més, abans del concert, Joan Bosch, professor de la Universitat de Girona, parlarà de les grisalles, sobre les quals n’acaba de publicar un estudi. I es crearà una experiència interactiva amb el públic, que al final podrà tastar una tapa del Restaurant El Cigronet i un vi de Masia Tonicoll.
