Una nena enfilada en un cadira de fusta mira enutjada mentre escriu una frase repetida una, dues i cent vegades: "Pagaré els meus impostos" (I will pay my taxes). Va vestida amb faldilla de quadres i camisa blanca, i ens mira de reüll, entre trista i enfadada. Això sí, posada i tocada. L'espai per a l'escriptura, una pissarra fosca on hi destaca la lletra amb el guix blanc. El lloc, reinterpretat, una classe de l'escola dels anys 60 o 70. La imatge es pot veure des d'aquesta setmana en una paret d'un edifici de la ciutat d'Aberdeen, a Escòcia, però es tracta d'un centre i d'una nena de Navàs. És una mural de grans dimensions obra del berguedà Slim Safont. I la nena retratada en una paret de 12 metres d'amplada i 30 d'alçada és Mariona Colillas, de Navàs.
La curiositat de veure una nena de Navàs amb una pintura de gairebé una trentena de metres ha sorprès la població. Slim Safont, de 26 anys, ha explicat que ha estat convidat per primera vegada al festival d'art urbà, Nuart, que se celebra a Aberdeen, Escòcia. Feia temps que els organitzadors del festival el seguien per Instagram però la pandèmia no havia permès que aquest enamorament artístic prosperés. Ara sí. Els organitzadors d'aquest Nuart 2022, un dels festivals més importants del món, van contactar amb el muralista berguedà i li van llançar la temàtica: reconnectar. I ell va elaborar una proposta després del procés de conceptual, un reconnectar amb el món de l'escola i el càstig, amb aquelles sentències dels mestres que et feien escriure una frase correctiva, en un paper o en una pissarra, per tal de corregir amb l'exercici repetitiu. "Un reconnectar -explica Slim Safont- entre aquesta societat martiritzada per taxes i impostos i aquella experiència infantil que va marcar unes generacions de nens".
Slim Safont va pintar el seu mural la setmana passada i l'obra es va poder veure el cap de setmana, amb "molta gent", comenta. El festival d'Aberdeen, un una segona proposta similar que fan a Noruega, desperten molt interès. Safont ha presentat un treball que ell mateix inscriu en el corrent figuratiu neoimpressionista, que a Barcelona ja ha fet escola. "Som un grup de muralistes" que treballen sota un concepte semblant i que tenen la seva font primera d'inspiració en l'impressionisme. En el cas de l'obra del berguedà a Aberdeen, la imatge crea una sensació de realitat fotogràfica. De fet, la pintura final va néixer d'una primera fotografia que es va fer a l'Escola Diocesana de Navàs. La relació de Safont amb el centre a través de familiars li va permetre trobar una aula que encara no ha estat informatitzada i que conservava la pissarra per escriure-hi i dibuixar-hi amb guixos. A partir d'aquí es va buscar la cadira adient, perquè té un fort protagonisme, la roba per vestir la nena i es va buscar l'expressió de la cara d'aquesta noieta de 8 anys.
Safont ha treballat l'oli, en format petit o mitjà i la pintura mural. Té obra, de murals, a Navàs, Avià o Berga, per citar algunes poblacions de la Catalunya central. I cada dia més rep encàrrecs de diferents punts d'Europa. Treballant l'oli ha participat en algunes exposicions col·lectives a Nova York i a Barcelona, i n'ha tingut una d'individual a París. Passa per un moment de molta demanda de feina. Ha de visitar en els propers mesos 8 països diferents i, entre rialles, comenta que "tinc tanta feina, ara, que no sé què pintaré a cada lloc".
L'experiència de Slim Safont que es pot veure a Aberdeen és molt possible que aquest estiu tingui una vista de luxe: Mariona Colillas, pares i avis, tenen previst viatjar-hi per veure en directe i cara a cara l'obra d'Slim Safont.
