L’inici del curs ens porta la primera traducció al català de Wu Ming-Yi, un dels autors més sòlids de la literatura taiwanesa i que aterra en la nostra llengua amb L’home dels ulls compostos, una faula ecologista de poesia hipnòtica.

A final del segle passat, la comunitat científica va alertar amb horror de la formació d’una nova illa feta d’escombraries al cor de l’oceà Pacífic. Peces de tots colors i mides dutes per la corrent i compactades en una massa cada cop més extensa. Aquesta notícia va colpir Wu Ming-Yi fins el punt de començar a teixir una novel·la a partir d’un hipotètic moment en què aquest continent de brossa xoca de manera catastròfica contra l’illa de Taiwan. Amb aquest rerafons, l’autor traça una novel·la sobre els efectes devastadors que la contaminació humana causa sobre el medi natural i com aquests repercuteixen inexorablement sobre nosaltres mateixos. Uns efectes que, aquí, es manifesten sobre una galeria de personatges que, com la natura, semblen sempre a punt del col·lapse malgrat sobreviure qui sap com.

A banda de Taiwan, la trama parteix també d’una fictícia regió allunyada de la interacció amb el món modern i que serveix a Ming-Yi per teixir una mitologia rica pròpia on la realitat descarnada i la imaginació més fructífera es fusionen mentre esperem la catàstrofe final.