Una de les novetats d’enguany del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya Clam és el cicle «Les altres Nomadland» que, partint d’un referent recent, la brillant i oscaritzada Nomadland, indaga en el sensellarisme, des d’una òptica radicalment femenina. El Clam proposa recuperar set títols importants que aborden diferents recerques empreses per dones obligades a afrontar els contextos socials més adversos. Un cicle de cinema que s’uneix amb un programa de ciència ciutadana amb la FUB.
«Wanda». De Barbara Loden (1970)
El film s’erigeix en una de les perles més enlluernadors del cinema independent nord-americà dels setanta. L’única aventura darrere la càmera de l’actriu Barbara Loden (la germana de Warren Beatty a Esplendor en la hierba) suposa el retrat esquinçador d’una dona disfuncional, encarnada prodigiosament per la mateixa directora. (Dissabte 24, 12 h. Bages Centre)
«Hola, ¿Estás sola?». D’Iciar Bollaín (1995)
Icíar Bollaín s’estrena com a cineasta amb Hola, ¡estàs sola! (1996), una road-movie sobre dues noies desorientades que cerquen la seva identitat. Una obra aparentment lleugera però que ens ofereix finalment un document generacional molt més autèntic i precís que altres testimonis juvenils teòricament més ambiciosos. (Dimarts 27, 12 h. Bages Centre)
«Alma salvaje». De Jean-Marc Vallée (2014)
Una pletòrica Reese Witherspoon encarna un personatge real, la Cheryl Strayed, en la rotunda Alma salvaje, una aventura existencial que copsa esplèndidament el dolorós procés interior de la seva aniheroïna. Adaptació del best-seller autobiogràfic de Strayed, dirigit pel desaparegut Vallée (C.R.A.Z.Y.) amb guió de Nick Hornby. (Dimecres 28, 12 h. Bages Centre)
«Wendy y Lucy». De Kelly Reichardt (2008)
Wendy y Lucy és molt més que l’odissea angoixant d’una dona sense recursos econòmics que perd el gos. Un títol de referència de Kelly Reichardt, una de les mirades més poderoses i genuïnes del cinema estatunidenc actual, traça una visió decididament virulenta i desencisada del fals somni americà. (Dijous 29, 12 h. Bages Centre)
«Mad Max: Fury Road Black & Chrome Edition». De George Miller (2015)
La meravellosa Charlize Theron la peta totalment a Mad Max: Fury Road Black & Chrome Edition (2015), que no només és el millor film d’una franquícia memorable concebuda pel George Miller, sinó que, a més, s’imposa com una epopeia feminista tan electritzant com combativa. (Divendres 30, 12 h. Bages Centre)
«Sin techo ni ley». D’Agnès Varda (1985)
Angès Varda, una de les grans figures de la generació francesa que revolucionà el cinema fa seixanta anys, ens colpeja magistralment amb Sin techo ni ley (1985), una aproximació descarnada i desesperada a una jove rodamón (una memorable Sandrine Bonnaire) amb una posada en escena més a prop del documental que de la ficció. (Diumenge 25, 12 h. Bages Centre)
«Never, Rarely, Sometimes, Always». D’Eliza Hitman (2020)
La cirereta del pastís és Never, Rarely, Sometimes, Always (2020), en què l’Eliza Hittman, un nom que caldrà recordar, segueix l’itinerari amarg i desconcertant d’una noia de disset anys que vol avortar en els Estats Units del segle XXI. Minimalista, corprenedora i demolidora. (Dilluns 26, 12 h. Bages Centre)
