El maig de 2021 el Tribunal Superior de Justícia de Madrid acordava restituir el nom del general Millán-Astray, fundador de la Legión Española, a un carrer de Madrid que des de feia poc temps havia estat batejat amb el de la mestra i pedagoga Justa Freire (Moraleja del Vino, Zamora, 1896-Madrid, 1965). L’agost del 2021 es canviaven les plaques. La publicació d’aquesta notícia va posar llum a la trajectòria d’una dona que havia estat l’any 1954 exercint de mestra a l’Escola Pare Algué de Manresa. Amb aquest «petit apunt de la seva biografia», l’equip de l’Associació Memòria i Història de Manresa va encetar una investigació per explicar els detalls de la seva estada a la ciutat: parlant-ne amb la biògrafa de Freire, buscant en els arxius (sense cap dada registrada a l’escola manresana ni l’Arxiu Municipal) i parlant, entre d’altres, amb Roser Ibarz Sanz, neboda de Mercè Pla Galobart, la vídua amb qui es va allotjar quan va viure a Manresa: una estada que va ser superior a les tres setmanes del 1954 anotades en el seu diari, però de la qual no se’n coneixen més detalls. El resultat es fa públic avui a Memoria.cat a través d’un nou web, titulat «L’estada de la mestra Justa Freire a Manresa» que vol «homenatjar una mestra vocacional».
Com s’explica al web, Freire va ser una mestra de gran prestigi, introductora dels mètodes d’ensenyament més avançats del moment fins que el franquisme la va empresonar i la va desposseir del seu títol. No va ser fins l’any 1954 que va poder tornar a exercir a l’escola pública, però no Madrid, on ella volia, sinó a Manresa on Freire es va enfrontar per primer cop amb l’escola pública franquista, radicalment diferent d’aquella escola que ella coneixia.
