"BURUNDANGA"
Direcció: Albert Doz i Borja Rabanal. Autor: Jordi Galceran. Intèrprets: Cristina Brondo / Marta Tomasa, Mónica Macfer, Joan Olivé, Frank Capdet i David Olivares / Pep Martínez. Durada: 90 minuts.
Fins al 26 de novembre. De dijous a dissabte, a les 20.30 h; diumenge, a les 17 h.
Entrades a 16 euros a www.eixampleteatre.cat.
Eixample Teatre. c. Aragó, 140. Barcelona.
Se’n podria dir una comèdia romàntica però no pas a l’ús. Sí que és una comèdia trepidant i el millor que pot fer l’espectador és no especular i deixar-se portar per l’acció i uns diàlegs que, a ritme trepidant, es desenvolupen en escena en moltes parts, un autèntic ral·li amb viratges constants.
Albert Doz i Borja Rabanal recuperen Burundanga, un clàssic d’un dels autors contemporanis més representats, el dramaturg català Jordi Galceran. Una peça on entre el plantejament, el nus i el desenllaç es creen ponts abismals de desenvolupament. Una mica vertiginós però ben trobat i ben resolt.
Dues companyes de pis, una estudiant d’història i una de farmàcia, la Berta i la Sílvia respectivament. La Berta s’ha quedat embarassada del seu xicot, en Manel. Vol saber amb sinceritat l'opinió del noi davant l’embaràs. Solució? La escopolamina o el seu nom més conegut que dona títol al muntatge: Burundanga.
Qui consumeix burundanga pateix una espècie de paràlisi mental que el sotmet davant de qualsevol mena d’ordre que rebi per part d’un altre individu. I la Sílvia proporciona a la Berta la droga per poder tenir l’opinió d’en Manel. Però potser no han escollit el millor dia. En Manel està esperant un amic seu de Donosti i el resultat de la prova amb burundanga, en absolut, és l’esperada. I fins aquí, qui vulgui saber més, cap a l’Eixample Teatre de Barcelona.
L’efecte sorpresa i la comèdia d’alt nivell van del braç i comparteixen espai. Es podria considerar que té un cert anacronisme, però, com a bon clàssic, sap traslladar l’espectador a la línia espai-temps precisa. A un ritme trepidant i sense temps per prendre alè, es van succeïnt a escena les situacions més inesperades i inversemblants. Hi ha moments que l’espectador pot arribar a pensar que entrarà una cabra tocant l’acordió, perquè certament, hi cabria
Però els autèntics artífexs que el ritme frenètic, la trama es desenvolupi amb total nitidesa i fluïdesa, són un elenc d’actors i actrius cohesionats i versàtils que donen vida a la insòlita història. Amb uns personatges certament força prototípics al mateix temps que polièdrics, no deixaran de sorprendre.
Una comèdia amena i entretinguda i altes dosis d’humor, amb alguna llicència que fa les delícies del públic.