Deu cançons per despullar l’ànima

Hi ha moltes maneres d’expressar els sentiments. Es tracta de trobar un vehicle per canalitzar «el que vius». En el cas de la pianista i compositora manresana Anna Puigmartí, aquest ha estat compondre cançons per transformar en música el que portava a dins. Un viatge que vol explicar com de vegades «estem perduts i com, al final del túnel, trobem la llum, la nostra pròpia llum». D’aquesta reflexió «espiritual» neix So Hum - Camí a la llum, un espectacle amb cinc dones manresanes liderades per Puigmartí, amb les veus de Marta Valero i Celeste Alías, acompanyades per Rebeca Olmedo (violí) i Anna Costa (violoncel). El muntatge, que combina música, dansa i poesia, s’estrena avui a la Sala Gran del Kursaal (20 h).

So Hum ha tingut una gestació llarga, uns 7 i 8 anys, explica Puigmartí, sense que, inicialment, pensés en donar-li sortida en forma d’espectacle. «Quan vaig tenir unes quantes composicions fetes vaig pensar en unir-les i posar text a les cançons». Ho va fer amb poemes del seu pare, Agustí Puigmartí i textos d’ella mateixa («que el meu pare ha arrodonit de manera poètica»). Quan ho va tenir acabat va veure que necessitava un violí i un violoncel i dues veus i va fer una crida a Valero, Alías, Olmedo i Costa, que van dir que sí al projecte. D’això fa un parell d’anys. Després d’un període d’assajos, el següent pas era trobar un espai de programació que, finalment, ha estat el Kursaal: «La vida et sorprèn», apunta, perquè «quan vaig començar ni m’havia passat pel cap arribar fins aquí».

L’espectacle, amb deu cançons cantades en castellà i amb la ballarina Sònia Serra, té un protagonista a través de la veu en off de Roger Pera que, «a través de molt poques frases», posa en context l’espectador en el que vol ser un viatge sonor i visual que, de manera «simbòlica» portarà el públic del dolor del caos a l’esperança i la pau. «Tots hem caigut al pou i ens hem aixecat. Tots ens demanem el perquè de l’existència. Parlo de Déu però no es tracta ni de creences ni de religió, sinó d’espiritualitat», sentiments, remarca, «universals» amb l’objectiu és «connectar» amb el públic. De formació clàssica, la música creada per Puigmartí, professora a l’Escola de Música Jam Session, no s’inscriu en aquests paràmetres: «És una barreja de tot. Al públic li ressonarà des de Schubert als The Beatles». So Hum? «Vol dir soc jo», una manera de «despullar» l’ànima.