CRÍTICA

Un repartiment versàtil per a una obra trepidant

El "Burundanga" de Jordi Galceran torna als escenaris amb la producció que té en cartell l'Eixample Teatre de Barcelona

Una imatge de l'espectacle "Burundanga"

Una imatge de l'espectacle "Burundanga" / SERGI PANIZO

Assumpta Pérez

"BURUNDANGA"

Direcció: Albert Doz i Borja Rabanal. Autor: Jordi Galceran. Intèrprets: Cristina Brondo / Marta Tomasa, Mónica Macfer, Joan Olivé, Frank Capdet i David Olivares / Pep Martínez. Durada: 90 minuts.

Fins al 26 de novembre. De dijous a dissabte, a les 20.30 h; diumenge, a les 17 h.

Entrades a 16 euros a www.eixampleteatre.cat.

Eixample Teatre. c. Aragó, 140. Barcelona.

Se’n podria dir una comèdia romàntica però no pas a l’ús. Sí que és una comèdia trepidant i el millor que pot fer l’espectador és no especular i deixar-se portar per l’acció i uns diàlegs que, a ritme trepidant, es desenvolupen en escena en moltes parts, un autèntic ral·li amb viratges constants.

Albert Doz i Borja Rabanal recuperen Burundanga, un clàssic d’un dels autors contemporanis més representats, el dramaturg català Jordi Galceran. Una peça on entre el plantejament, el nus i el desenllaç es creen ponts abismals de desenvolupament. Una mica vertiginós però ben trobat i ben resolt.

Dues companyes de pis, una estudiant d’història i una de farmàcia, la Berta i la Sílvia respectivament. La Berta s’ha quedat embarassada del seu xicot, en Manel. Vol saber amb sinceritat l'opinió del noi davant l’embaràs. Solució? La escopolamina o el seu nom més conegut que dona títol al muntatge: Burundanga.

Qui consumeix burundanga pateix una espècie de paràlisi mental que el sotmet davant de qualsevol mena d’ordre que rebi per part d’un altre individu. I la Sílvia proporciona a la Berta la droga per poder tenir l’opinió d’en Manel. Però potser no han escollit el millor dia. En Manel està esperant un amic seu de Donosti i el resultat de la prova amb burundanga, en absolut, és l’esperada. I fins aquí, qui vulgui saber més, cap a l’Eixample Teatre de Barcelona.

L’efecte sorpresa i la comèdia d’alt nivell van del braç i comparteixen espai. Es podria considerar que té un cert anacronisme, però, com a bon clàssic, sap traslladar l’espectador a la línia espai-temps precisa. A un ritme trepidant i sense temps per prendre alè, es van succeïnt a escena les situacions més inesperades i inversemblants. Hi ha moments que l’espectador pot arribar a pensar que entrarà una cabra tocant l’acordió, perquè certament, hi cabria

Però els autèntics artífexs que el ritme frenètic, la trama es desenvolupi amb total nitidesa i fluïdesa, són un elenc d’actors i actrius cohesionats i versàtils que donen vida a la insòlita història. Amb uns personatges certament força prototípics al mateix temps que polièdrics, no deixaran de sorprendre.

Una comèdia amena i entretinguda i altes dosis d’humor, amb alguna llicència que fa les delícies del públic.