La fotògrafa Isabel Steva Hernández, Colita, és la protagonista del nou documental de Ventura Pons, 'Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona)', que s'estrenarà el divendres 29 de gener. En una entrevista, Pons ha dit que al documental es pot veure "la gran Colita, que ho ha fet tot" amb una gran "memòria gràfica de la segona meitat del segle XX".
Així mateix, el cineasta ha destacat que "darrere aquelles imatges extraordinàries, hi ha una persona impressionant amb un sentit mot positiu de la vida i amb una memòria i un sentit de l'humor increïbles".
A 'Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona)' hi intervenen la pròpia Colita, Teresa Gimpera, Maruja Torres, Pilar Aymerich, Rosa Regàs, Núria Feliu, Beatriz de Moura, Anna Maio, Rosa Sender i Marta Tatjer.
El documental transcorre a través d'una conversa entre diferents dones, reconegudes culturalment, amb Colita com a cap de taula. "Són dones fantàstiques i tenen un gran poder", conclou. Al mateix temps, totes les persones que conversen amb Colita van ser escollides per la mateixa fotògrafa. "M'ha agradat molt fer una pel·lícula amb dones, el món de les dones és molt interessant", ha assenyalat.
Estructura del film
El documental, estructurat per temes, representa "la memòria oral de les dues últimes dècades del franquisme per això la pel·lícula s'acaba amb la mort de Franco". De fet, se centra en aquesta època i en personatges com Terenci Moix i la seva família, Carmen Amaya, Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa o moviments com la Gauche Divine, tots ells fotografiats per Colita.
També a través d'aquests moviments la pel·lícula parla del caràcter europeu i poderós de la ciutat de Barcelona. "Sempre hi ha hagut un esperit d'aquesta ciutat molt europeu i la nació catalana també ho és". Pons ha recalcat que el documental ha servit també per parlar d'aquesta "poderosa època, de Barcelona, d'un moment fantàstic en una època terrible que va ser la dictadura franquista".
Segons el director, amb Colita l'uneixen moltes coses i han treballat moltes vegades junts: "hem viscut uns anys que ens han unit molt i hem mirat una mateixa societat ells fent fotografies i jo cinema", ha recalcat. Pons ha afegit que volia mostrar a la pantalla gran "qui és ella i les seves amigues tan poderoses en un moment que ens ho passàvem molt malament".
Pons ha explicat que ha rodat vuit hores de la pel·lícula amb un guió establert dels temes que les protagonistes havien de tractar durant la seva conversa. Ell mateix posava temes sobre la taula perquè dialoguessin. Així mateix, ha apuntat que hi havia espai sobre l'espontaneïtat.
El quart documental
Ventura Pons ha recordat que ha fet quatre documentals a la seva vida sobre gent que admira molt: Ocaña, el Gato Pérez, l'Ignasi M i la Colita. Ha assenyalat que aquest darrer se li va acudir en el moment que ella va rebutjar el premi nacional de fotografia que atorga el govern espanyol perquè "no volia que li donés el senyor Wert. Ella necessitava els diners i la vaig trucar per felicitar-la i dir-li que volia fer una pel·lícula" sobre ella.
