04 de desembre de 2019
04.12.2019

Teresa Colom reflexiona en la seva primera novel·la sobre la immortalitat de la consciència gràcies a la tecnologia

La poeta situa en un futur la història de 'Consciència' publicat per Empúries

04.12.2019 | 14:12
Teresa Colom

D'aquí menys de 50 anys serà possible que la consciència humana sobrevisqui a la mort del cos, gràcies a una tecnologia i a unes empreses que ho faran possible. Aquesta és la realitat del món futurista que planteja la poeta i escriptora andorrana Teresa Colom (la Seu d'Urgell, 1973) en la seva primera novel·la 'Consciència' (Empúries). En una entrevista a l'ACN, l'autora explica que presenta un futur en què una persona pot contractar un producte que consisteix en què el dia que mori, si el seu cervell està en bones condicions pot sobreviure en un sistema informàtic. Això és precisament el que fa Laura Verns, la protagonista de la història. Teresa Colom assegura que és un relat de ciència ficció, però no de fantasia, perquè tenia un gran interès en crear "un món creïble i que funcionés" i que fos versemblant pel lector.

Anys enrere, Teresa Colom va veure un documental sobre el multimilionari rus Dmitri Itskov, que busca la immortalitat de la ment dels éssers humans, i la d'ell perquè "quan el seu cos ja no li serveixi, la seva consciència pugui continuar viva". L'autora va donar moltes voltes a aquesta qüestió i, de fet, ja havia reflexionat sobre això anteriorment en la seva poesia. Opina que per molt que la humanitat parli de la mort, ho fa des de la seva condició d'ésser que està viu. "Com a vius, quan parlem de la mort, sempre forçosament, parlem de la vida", diu.

A 'Consciència', l'autora situa la història en un futur perquè "volia plantejar la possibilitat que la consciència humana pogués seguir viva quan es deslliura del cos". Amb el pas del temps, els cossos van envellint i emmalaltint: "Estem vius, però el nostre suport físic en aquest món és aquesta estructura de carn i ossos de la que estem fets i quan arriba el moment del decés de la carn, és el moment del nostre decés". Per tant, per introduir un món amb una tecnologia que fes possible la immortalitat de la consciència, l'escriptora havia d'ubicar la història en un futur.

Colom defensa que aquesta és una història de ciència ficció i no pas de fantasia, és a dir, volia que tot l'escenari fos "versemblant" i que el lector cregui que els plantejaments poden dur-se a la pràctica. La pregunta de fons, detalla, és com "es genera la ment, a partir del sostrat físic de cèl·lules interconnectades que la composen", i com es traspassen aquestes connexions neuronals d'un cervell a un sistema informàtic. Al llibre, l'escriptora planteja com un científic "veu la llum" i interpreta com s'hauria de fer, ho intenta i ho aconsegueix. "A partir d'aquí", continua, "plantejo un futur on tu pots contractar un producte que consisteix en què el dia que tu moris, el teu cervell, si està en bones condicions, el puguin passar a un sistema informàtic".

Aquesta història, que té lloc en un món en què la humanitat s'ha hagut de reorganitzar per sobreviure a una catàstrofe ecològica, té una protagonista que és la Laura Verns, qui va decidir que, un cop morís, volia que la seva consciència sobrevisqués per temps indefinit gràcies a la tecnologia d'una empresa. L'any 2090, 20 anys després de ser traspassada al sistema, la Laura rebrà la visita d'un antic amic que viu en el món físic i l'adverteix que algú o alguna cosa dins el sistema la vol donar de baixa i no sap perquè, i només ella ho pot esbrinar.

L'autora tenia un gran interès en crear "un món creïble i que funcionés" i que fos versemblant pel lector i per això va haver de documentar-se sobre estudis i investigacions al voltant d'aquestes qüestions. "He creat un món creïble en què tot està molt mirat perquè tingui una consistència. Quan jo m'he generat una pregunta, necessitava respondre-me-la".

Poesia i narrativa


Aquesta és la primera novel·la que publica l'autora. "He tingut la sort de poder treballar en poesia i en narrativa i són dues disciplines i dos mons diferents". Per una banda, explica, la poesia "és una cosa que no pots abandonar i que portes dins, i és com furgar dins de la terra i trobar llocs fantàstics i màgics on busques respostes i existeixes". Per altra, compara la narrativa amb "córrer camp a través sense límits ni direccions". "L'eina que fas servir és la paraula però són disciplines diferents i cadascuna té la seva màgia i raó de ser".

Trajectòria


Teresa Colom és llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat els poemaris 'Com mesos de Juny' (Ed. del 'Diari d'Andorra', 2001), guardonat amb el Premi Miquel Martí i Pol del Govern d'Andorra; 'La temperatura d'uns llavis' (Ed. del Diari d'Andorra, 2002), 'Elegies del final conegut' (Abadia Editors, 2005), 'On tot és vidre' (Pagès, 2009) reconegut amb el Talent FNAC 2009 i 'La meva mare es preguntava per la mort' (Pagès, 2012). El 2010 estrenava '32 vidres', muntatge poeticoteatral. Amb l'editorial Empúries també va publicar 'La senyoreta Keaton i altres bèsties' l'any 2015 i va aconseguir el premi Maria Àngels Anglada. El llibre es va traduir al castellà el 2018 i s'està traduint al francès i al mandarí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook