10 de gener de 2020
10.01.2020

El diàleg d'una filla amb la seva mare

El cicle jazzístic MAM s'estrena amb la jove cantant i trombonista Rita Payés i la guitarrista Elisabeth Roma

09.01.2020 | 23:50
La guitarrista Elisabeth Roma i Rita Payés.

Una mare i una filla músics comparteixen en la intimitat de casa moltes cançons, tot i que una toqui la guitarra clàssica i l'altra s'hagi decantant pel jazz, ja sigui amb el trombó, ja sigui cantant. Carinhoso, Alfonsina y el mar, Piensa en mí, Lágrimas negras... formen part de la banda sonora familiar d'Elisabeth Roma i Rita Payés. La filla, que ha format part de la Sant Andreu Jazz Band i que amb només 20 anys ja vola com a solista, li va reservar una sessió d'estudi a la mare com a regal d'aniversari el juny del 2018 amb la intenció de tenir enregistrats «els temes que havíem tocat tota la vida, perquè es quedessin amb nosaltres. Al final n'hi ha que ni els vam gravar... però ens vam anar animant, vam anar escollint altres temes i va acabar sortint-ne un disc».

El regal es diu Imagina i és la base del primer dels sis concerts del segon cicle jazzístic MAM, que organitza el col·lectiu Música Activa de Manresa. Rita Payés Quartet actuarà avui (20.30 h), a l'Espai Plana de l'Om, i l'oferta es complementarà amb un aperitiu artístic, en aquest cas a càrrec de l'actor manresà Carles Gilabert; i amb el maridatge amb un vi de la DO Pla de Bages, que aquest cop serà Abadal. En cada sessió també hi haurà una exposició amb obres de sis artistes plàstics, i el públic rebrà una postal en clau de jazz creada especialment per al MAM. L'encarregat de la postal d'avui és Quim Moya. Com a novetat, el MAM ofereix comprar les entrades a la web del Kursaal i proposa un abonament per a 5 concerts al preu de 45 euros.

Música brasilera


Imagina, el disc que avui presentaran Rita Payés i Elisabeth Roma, és un punt de trobada entre dues generacions. La cantant i trombonista explica que «la meva mare ve del món de la música clàssica, i jo no he estudiat gaire clàssica, he fet més jazz. I en aquest projecte ens hem trobat, en un punt bastant lògic, en el qual les dues ens sentim còmodes. Hi ha algun punt d'improvisació, però la meva mare s'hi sent a gust amb la guitarra. Per exemple, ella em va suggerir Drume negrita».

Les dues, abocades a la música brasilera, aporten la seva visió musical a temes de bossa nova, fado, boleros, melodies sefardites, l'anomenada cançó de bressol cubana... Payés no sabria escollir entre el repertori, però en la tria no hi faltaria Imagina, amb música de Jobim i lletra de Chico Buarque. «Me'n vaig enamorar».

El disc és gravat a duo, però en directe s'hi incorporen més instruments: Magalí Datzira al contrabaix i Juan Rodríguez a la percussió. «Encara estic flipant, perquè és un repertori difícil, molt bonic, però molt tranquil, en el qual estàs molt al descobert. Jo patia perquè pensava: 'se'ns adormirà el públic', i per això van començar els bolos amb el quartet, tot i que alguns encara els fem a duo». Ja han anat de gira a Londres, Avi-nyó i Edimburg, i després de Manresa passaran per Palerm, Nantes, París, Madrid, Budapest, Viena...

Payés, que a banda dels seus projectes estudia tercer d'interpretació de trombó jazz a l'ESMUC, diu que «fa poc que començo a ser conscient que també soc cantant. Canto perquè m'agrada, però mai m'hi he posat seriosament. I és evident que, si ets cantant, et sorgeixen més oportunitats que si només ets instrumentista».

La jove músic encara recorda el seu pas pels Tallers Musicals d'Avinyó en una edició amb Víctor Correa (trombó): «Va ser l'estiu que vaig entrar a la Sant Andreu Jazz Band, hi vaig anar amb una amiga i m'ho vaig passar molt bé. Començava a improvisar una mica més».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook